Un dia Pixel

 Havia arribat el dia... 10 de Maig... el dia d'anar a Berlín a rescatar el meu mòbil. Que no saps de què va? mira el post anterior... 😉

Com deia Guardiola... si ens aixequem ben d'hora, els catalans fem coses...  De matinada, vam anar cap a l'aeroport. Hora de sortida de l'avió Barcelona-Berlín 7'20h.  Com un engranatge de rellotge suís, tot anava com una seda. Aparquem, pugem a l'avió, surt puntual, arriba puntual... a les 10h ja erem a Berlín.

Vam agafar un ticket de transport vàlid per tot el dia, per un mòdic preu de 10 euros, i vam anar cap des de l'aeroport Berlín-Brandemburg fins al centre, a Alexanderplatz, on haviem quedat amb la Vane, el meu contacte berlinès. Tenia un regal per mi 😏

A les 12, entre emocions i nervis, vaig fer un unboxing ràpid del mòbil. Tovaca provar a veure si li havien sentat bé els 5 mesos de repòs a la capsa, esperant ser entregat al seu flamant nou amo.

De lo nerviós que estava, que no m'entrava la tarjeta Sim. S'havia d'actualitzar a base de bé, i per això ja vam portar bateries portàtils. Ja que estavem a Berlín, haviem d'aprofitar i provar què tal feia les fotos...

Com haviem matinat, i mentre configurava el mòbil vam jalar un wrap  en una terrasseta al costat d'Aleksanderplatz.  Després, aprofitariem l'avinentesa per fer el turista per un dia.

Com ja he dit, vam començar per Aleksanderplatz... i aqui tenim la primera foto oficial amb el nou mòbil... la torre de TV amb l'estació... 

Vam seguir la ruta en direcció a la porta de Brandemburg, passant pel costat del riu Spree, la catedral (Berliner Dom)... i mirant-nos de lluny els esplèndits museus del Pergamon i l'Altes Museum... (ja hi haviem anat el 2008)...

...I cap als volts de les 14h. vam arribar a la porta de Brandemburg. Sota un sol de justícia, vaig provar la lent gran angular, els videos....  segurament mirava més el mòbil que el panorama, però tant se val...  jo amb el mòbil, l'Albert amb els catxés... "cada loco con su tema"...

Vam passar a buscar un catxé pel parc de Tiegarten, al costat del monument als jueus assassinats d'Europa... i després tocava despedir-se de la Vane, i anar a fer una cerveseta a l'ombra. Els 28 graus i el sol de justícia es feien notar...

Cap a les 15h. amb la cerveseta al cos, vam passar pel davant del parlament (Reichstag) per admirar-lo per fora. No hi entrariem, perquè també l'haviem vist i s'havia de demanar hora... tot i que em vaig quedar amb ganes de tornar a pujar a la cúpula de Norman Foster...

Per treure l'espineta de pujar a algun lloc per veure el panorama, vaig engatussar a l'Albert per pujar a la Columna de la Victòria (Siegessäule).  

Qui em conegui, sap que si hi ha una torre, cúpula, campanar, pirindolo o el que sigui que es pugui pujar per fer fotos panoràmiques des de dalt, jo sóc el primer matat a pujar-hi. I dit i fet, 285 escales, i a disfrutar de les vistes amb un airet que anava de perles per eixugar la suor del moment.

Passades les 16h. vam anar cap a l'esglèsia-memorial Kaiser Wilhelm, Esglèsia no gaire antiga, del 1890 però que va quedar destrossada amb la guerra mundial i la van conservar tal com va quedar, construïnt al costat una de nova. 

D'allí, vam anar aconstant-nos un altre cop cap al centre... passant per Potsdamer Platz i anant a ver la típica foto de güiri al Checkpoint Charlie... el punt de control que servia de frontera a la Berlin dividida durant la guerra freda.

Eren ja vora les 18h. i el nostre cos ens demanava jalar. No sé si allò es considerava dinar, berenar o sopar... Al costat del Checkpoint Charlie, vam trobar una espècie de food-tracks amb una zona de platja/chill out on ens vam endrapar un kebab XL en un molt bon ambient.

Amb la panxa plena, vam agafar el metro per anar al que seria la nostra última visita... a la East Side Gallery, que és com es coneix la part que queda dempeus del Mur de Berlín, amb els seus icònics grafitis.

Ens va fer especial il.lusió retrobar-nos amb el mural pintat per Ignasi Blanch, un artista català de Roquetes i amb el que ens vam fer la típica foto de grup fa 14 anys...  

Aix... com passa el temps! i que bé que ens ho vam passar!!!!....

El temps apremiava, i s'anava acostant l'hora de marxar de Berlín... no era qüestió de perdre el vol, que l'endemà treballava!

Finalment, a les 2 de la nit, amb més de 22 mil passos a les cames, vam arribar a casa... a descansar que ens ho haviem guanyat, i a les 6'30 sonaria el despertador 😭

En fi, que va ser un dia rodó, vam tornar a visitar una ciutat preciosa, vam tenir bon temps, ens ho vam passar bé... i sobretot, sobretot, sobretot... vaig recuperar el meu nou telèfon...  a veure el que dura! 😎