divendres, 13 de juliol del 2018

Ruta per la toscana #8: Montepulciano i la Vall de l'Orcia

Avui tocava la traca final. La vall de l'Òrcia és la Toscana pura i dura. Valls infinites, muntanyes suaus, vinyes, fileres de xiprers assenyalant el camí cap a les masies.













Però primer vam parar a Montepulciano.un altre poble medieval que ens va sorprendre per la seva magnitut. Muralla, catedral, bodegues, carrers empedrats, i vistes impressionants de les valls.





































Havent dinat allí mateix vam enfilar la carretera que passava per Pienza, San Quirico d'Orcia i Montalcino. Una meravella pels que agrada conduir sense pressa i pels qui agrada parar per les cunetes per disfrutar dels paisatges. Road trip. 



















No vam entrar a Siena  tot i que no m'hagués importat. Però les hores al volant, la calor i els nens dormint invitaven a seguir fent camí cap a l'Agriturismo passant per carreteres  plenes de caps de girasols i més valls dignes d'un fons de pantalla de Windows.
En arribar, un merescut bany a la piscina per relaxar-nos i l'endemà a descansar. 


Ruta per la Toscana #7: Florència

Avui tornàvem a intentar agafar el tren a Florència... Aquest cop assumint que no hi aniriem a primera hora. Vam aparcar amb relativa facilitat i cap a la capital del Renaixement.



















Era la nostra tercera vegada , i això implica que te la miris amb uns altres ulls. Però això no la desmereix ...és igual de maca que com la recordaves. Això si, el desespero i les ànsies per veure moltes coses ja no les teníem. Ni les ganes d'aguantar massa gent, masses cues o massa calor. 





































La ruta que vam fer, va ser més un recordatori que un altra cosa. Santa Maria Novella,  plaça del Duomo, plaça de la Signoria, galeria dels Ufizzi, basílica de la Santa Croce, Ponte Vecchio i retorn a l'estació passant per la Plaça de a República.






























La idea era no "matxacar" als nens amb museus...i més tenint en compte que TOT Florència és un gran museu a l'aire lliure. La Accademia, els Ufizzi o el Palau Pitti ja estaven vistos quan erem joves 😊. Ens podem donar per satisfets de poder entrar al Duomo i a la Santa Croce amb ells.



















En fi... Que Florència és com una peli increíblement bona ...  Te la pots mirar 100 cops i la trobaràs sempre igual de bona. Ja no et sorprendrà com el primer cop que la vas veure, però sempre et fixaràs en coses que no havies vist abans. Ah, i si pots , millor mirar-la a la fresca...
Ciao, bella!



dijous, 12 de juliol del 2018

RUTA PER LA TOSCANA #6: Volterra i San Gimignano

Avui ens haviem fet a la idea d'anar a Florencia. Vam anar aviadet cap a l'estació però el parking  estava plè com un ou. I Com que si una cosa tenim és flexibilitat, vam tirar cap al poble que voliem veure que ens quedava més lluny: Volterra.












Uns quilòmetres abans d'arribar-hi vam trobar-nos de camí uns caps de 🌻 girasols. No ens va donar temps de parar, però quedava pendent per la tornada.





















Volterra és un altre poble encantador. Passat etrusc, romà i medieval... Una petita joia molt més que un decorat de la peli del Crepúsculo. Com tots els que hem visitat... Palaus, places, catedral i plens de gelateries :)















Tot i que vam fer el "primo" amb el parking, queda bon record.

Després de Volterra tocava San Gimignano. La espineta que tenia clavada des de feia anys... Ep! Nota mental: parar al camp de girasols...
Dit i fet.



















San Gimignano, el New York medieval, la Vilella Baixa del Priorat 🤣...

Medieval a tope, carrers enrajolats, places antigues com la de la cisterna i les característiques torres.
















Volia pujar a la Torre Grossa per veure tot el poble des de dalt, i fent broma els vam dir a les nenes si volien pujar (total era gratis). No s'ho van pensar ni un segon. Com una "jabata" la Berta va voler pujar i baixar ella sola. Em trec el barret amb aquesta nena...



























Com a premi, ens vam marcar un geladet en una de les gelateries que segons diuen tenen el millor gelat del món. En aquest cas, vam anar a la gelateria Dondoli.

P. D. Recordant amb la Berta la seva petita proesa, li vaig dir que s'havia guanyat un premi. Ella em va contestar que com a premi, volia tornar a veure els cèrvols. I al papa li va caure la baba ☺️



dimarts, 10 de juliol del 2018

Ruta per la Toscana #5: Arezzo

Avui el cos demanava relax. Com a mínim, no teniem ganes de matinar i això ha volgut dir piscina i descans. Entenent que amb els desacatus que tenim el repòs sempre és relatiu.



















Després de la migdiada hem decidit anar a Arezzo. És la ciutat "gran" que ens queda més a prop (Florència a part) .




















D'Arezzo només tenia la referència de que havia estat la ciutat on es va rodar "La vida és Bella".















La veritat és que ens ha sorprès molt gratament. És agradable de passejar, no estava massificada  tenia molts edificis xulos, una catedral gòtica,  església romànica i una plaça major inclinada maquíssima que recordava una mica a la de Siena...

















També hem vist 3 o 4 escenaris de la película de Roberto Begnini. La veritat és que una mica Guido si que sóc  explicant-li històries i "venent-li motos" a la Berta i al Roc...



















La Berta ha fet de reportera fotogràfica i després del gelatto de rigor ens ha donat temps de trobar un catxé i tot.
















P. D. Avui la Berta ha tingut premi: 2 cèrvols ens esperaven quan hem arribat a l'agriturismo. Això si  només veure'ns han fotut el camp
.. La vida és bella!!! 😊

dilluns, 9 de juliol del 2018

Ruta per la Toscana #4: Vall del Chianti i Monteriggioni

Diumenge, ens hem despertat quan la son ha dit prou. Sense masses espectatives de visitar coses ens hem dirigit cap a la "ruta del Chianti", que era lo que teniem més a prop.















Carretera amb curvetes i ciclistes "estil Priorat" i bones vistes panoràmiques per intentar anar fent paradetes a la cuneta per fer fotos.
Primer destí... Greve in Chianti. Poblet petit (sembla ser el més gran de la zona). Fem la visiteta de rigor a la plaça porticada. Caloreta suportable gràcies a algun núvol que ens dona treva.
















Després de veure una llúdriga i uns aneguets al riu, hem tirat cap a Panzano per anar a dinar a l'enoteca "il vinaio di Panzano" recomanada en diversos blogs i companys. Hem dinat la mar de bé a la terrasseta amb unes bones vistes de les vinyes i les muntanyetes sota una figuera.


I amb la panxa plena teniem dos opcions... Seguir la carretera del Chianti cap a Radda in Chianti o tirar direcció Siena per anar a Monteriggioni, que segons les fonts consultades estaven de fira medieval. 















Hem optat per Monteriggioni. Petit poblet enmurallat que recordava Montblanc en petitet.. Hem fet una volteta, tot veient recreacions i espectacles de joglars  i els tipics artesans.
















 Com a traca final les nenes han tocat les serps de l'espectacle del mag.  Els ha faltat temps de tocar-la quan ha passat la serp per davant nostre... Qui ha dit por? 😀














I jugant, jugant se'ns ha volat la tarda... I llavors hem tornat cap a "casa"  a sopar. 

P. D. Tornant cap a l'agriturismo, hem pogut veure un cèrvol molt a prop de la casa. Potser buscava a la Berta? 

Demà... mmmm ja veurem! 

diumenge, 8 de juliol del 2018

Ruta per la Toscana #3: Pisa

Després de visitar les Cinque Terre… Ejem, les Due Terre, perdó, anem cap a la Toscana.
De camí, vam fer la típica parada japonesa a Pisa.
Unes quantes fotos posturejant amb la torre, una idea de pujar dalt ens passa pel cap però la calor i els 18 € que costa, ens fan canviar d’idea.
























Els vora 33 graus fan que la situació sigui cada cop més complicada. El Roc, a la seva, dormint al cotxet. El que tocava era anar cap a dinar prop de l’aparcament.
Estavem a prop de Lucca, però el més assenyat era anar cap al Agriturismo. 1 horeta i mitja de pau, frescor i migdiades infantils al cotxe.
Aquest serà el nostre campament base durant una setmana. Ja hi haurà temps de planificar rutes i excursions… el que demana el cos és fotre’ns a la piscina i descansar.




















A l’arribada, el senyor de l’Agriturismo ens va regalar 2 ampolles de vi de Chianti que es veu que fan ells, o sigui que ja teniem beguda per sopar. Demà, serà un altre dia Toscano…



















P. D. El fet d’estar mig perdut a la montanya fa que la cobertura no sigui massa bona, el que dificultarà les publicacions futures. El vi segurament també 😉