Un dia Pixel

 Havia arribat el dia... 10 de Maig... el dia d'anar a Berlín a rescatar el meu mòbil. Que no saps de què va? mira el post anterior... 😉

Com deia Guardiola... si ens aixequem ben d'hora, els catalans fem coses...  De matinada, vam anar cap a l'aeroport. Hora de sortida de l'avió Barcelona-Berlín 7'20h.  Com un engranatge de rellotge suís, tot anava com una seda. Aparquem, pugem a l'avió, surt puntual, arriba puntual... a les 10h ja erem a Berlín.

Vam agafar un ticket de transport vàlid per tot el dia, per un mòdic preu de 10 euros, i vam anar cap des de l'aeroport Berlín-Brandemburg fins al centre, a Alexanderplatz, on haviem quedat amb la Vane, el meu contacte berlinès. Tenia un regal per mi 😏

A les 12, entre emocions i nervis, vaig fer un unboxing ràpid del mòbil. Tovaca provar a veure si li havien sentat bé els 5 mesos de repòs a la capsa, esperant ser entregat al seu flamant nou amo.

De lo nerviós que estava, que no m'entrava la tarjeta Sim. S'havia d'actualitzar a base de bé, i per això ja vam portar bateries portàtils. Ja que estavem a Berlín, haviem d'aprofitar i provar què tal feia les fotos...

Com haviem matinat, i mentre configurava el mòbil vam jalar un wrap  en una terrasseta al costat d'Aleksanderplatz.  Després, aprofitariem l'avinentesa per fer el turista per un dia.

Com ja he dit, vam començar per Aleksanderplatz... i aqui tenim la primera foto oficial amb el nou mòbil... la torre de TV amb l'estació... 

Vam seguir la ruta en direcció a la porta de Brandemburg, passant pel costat del riu Spree, la catedral (Berliner Dom)... i mirant-nos de lluny els esplèndits museus del Pergamon i l'Altes Museum... (ja hi haviem anat el 2008)...

...I cap als volts de les 14h. vam arribar a la porta de Brandemburg. Sota un sol de justícia, vaig provar la lent gran angular, els videos....  segurament mirava més el mòbil que el panorama, però tant se val...  jo amb el mòbil, l'Albert amb els catxés... "cada loco con su tema"...

Vam passar a buscar un catxé pel parc de Tiegarten, al costat del monument als jueus assassinats d'Europa... i després tocava despedir-se de la Vane, i anar a fer una cerveseta a l'ombra. Els 28 graus i el sol de justícia es feien notar...

Cap a les 15h. amb la cerveseta al cos, vam passar pel davant del parlament (Reichstag) per admirar-lo per fora. No hi entrariem, perquè també l'haviem vist i s'havia de demanar hora... tot i que em vaig quedar amb ganes de tornar a pujar a la cúpula de Norman Foster...

Per treure l'espineta de pujar a algun lloc per veure el panorama, vaig engatussar a l'Albert per pujar a la Columna de la Victòria (Siegessäule).  

Qui em conegui, sap que si hi ha una torre, cúpula, campanar, pirindolo o el que sigui que es pugui pujar per fer fotos panoràmiques des de dalt, jo sóc el primer matat a pujar-hi. I dit i fet, 285 escales, i a disfrutar de les vistes amb un airet que anava de perles per eixugar la suor del moment.

Passades les 16h. vam anar cap a l'esglèsia-memorial Kaiser Wilhelm, Esglèsia no gaire antiga, del 1890 però que va quedar destrossada amb la guerra mundial i la van conservar tal com va quedar, construïnt al costat una de nova. 

D'allí, vam anar aconstant-nos un altre cop cap al centre... passant per Potsdamer Platz i anant a ver la típica foto de güiri al Checkpoint Charlie... el punt de control que servia de frontera a la Berlin dividida durant la guerra freda.

Eren ja vora les 18h. i el nostre cos ens demanava jalar. No sé si allò es considerava dinar, berenar o sopar... Al costat del Checkpoint Charlie, vam trobar una espècie de food-tracks amb una zona de platja/chill out on ens vam endrapar un kebab XL en un molt bon ambient.

Amb la panxa plena, vam agafar el metro per anar al que seria la nostra última visita... a la East Side Gallery, que és com es coneix la part que queda dempeus del Mur de Berlín, amb els seus icònics grafitis.

Ens va fer especial il.lusió retrobar-nos amb el mural pintat per Ignasi Blanch, un artista català de Roquetes i amb el que ens vam fer la típica foto de grup fa 14 anys...  

Aix... com passa el temps! i que bé que ens ho vam passar!!!!....

El temps apremiava, i s'anava acostant l'hora de marxar de Berlín... no era qüestió de perdre el vol, que l'endemà treballava!

Finalment, a les 2 de la nit, amb més de 22 mil passos a les cames, vam arribar a casa... a descansar que ens ho haviem guanyat, i a les 6'30 sonaria el despertador 😭

En fi, que va ser un dia rodó, vam tornar a visitar una ciutat preciosa, vam tenir bon temps, ens ho vam passar bé... i sobretot, sobretot, sobretot... vaig recuperar el meu nou telèfon...  a veure el que dura! 😎

Pixel 6 Deustche version

Previosly: Al Octubre de 2021 em vaig pillar un mòbil Pixel 6 en pre-venta a Alemanya perquè a Espanya no es venia. Me l'envien per missatgeria però el paquet es perd, apareix, desapareix entrant en un llimb... resultat: mòbil perdut, pasta perduda.

 Març 2022. Doncs després d'un gir inesperat... i després de que els de DHL Alemanya diguessin que el paquet estava destruït... es va fer el miracle. Al tercer dia va ressucitar Jesucrist... al cinquè mes, va ressucitar el "meu" mòbil. 

Suposo que les denuncies a atenció al consumidor van fer el seu efecte, i van fer aparèixer el paquet fantasma. El mòbil destruït resulta que no ho estava, i està en bones mans. Ara em toca anar a buscar-lo a Berlin... perquè està clar que jo no me'n refio de la missatgeria...

o sigui que el dia 10 de Maig... 

ROAD TO BERLIN! Visita flash, d'anar i tornar a la capital Alemanya.

 P.D. hi haurà post amb fotos des del mòbil nou!... seguim!!! ;)

Etiquetant el blog

Hola! Doncs aquests dies he estat revisitant el blog per organitzar-ho una mica i he escobert les etiquetes. A cada post posaré les etiquetes del tema que sigui. I a la banda esquerra del blog hi trovareu els temes... Així serà mes fàcil fer-lo servir per agafar idees si teniu pensat anar de viatge a algun lloc dels que haguem visitat... Ja sé que soc una mica caòtic en les meves explicacions però almenys ars serà mes fàcil de trobar algun tema... Vinga! Cuideu-vos!!!

P. D. Encara estic liat amb les etiquetes, i no he acabat... Però vaig a bon ritme! 😉

Almanac gamer 2022: primer trimestre

Quasi acabat el primer trimestre, ja podem continuar amb les petites resenyes dels jocs que m'he "petat".  Com veieu, últimament no miro massa tele, ni series... Això vol dir que aprofito l'hora dolça quan els nens estan dormint per viciar-me un rato... Això si no caic rodó adormit al sofà... !!!

Astro's Playroom (3 o 4 horetes)

Havent deixat els nens que juguessin fins a cansar-se i havant passat més d'un any amb la Ps5, vaig esborrar el joc i vaig rejugar-lo des de 0.  Una delícia jugable, un joc de plataformes curt, àgil i facilet però que funciona com una demostració del potencial de la nova consola. I sobretot, del que pot donar el mando Dualsense de sí... senzillament brutal. Acabat, però pendent d'alguna xorrada per aconseguir el trofeu platí... temps al temps. Excel.lent.

A Plague Tale: Inocennce (28 hores)

L'havia començat, però l'havia aparcat... i ara en aquest impasse me'l vaig acabar.  Joc d'aventures i acció amb moltes dosis de sigil. La història de la fugida d'una noia i el seu germà petit de la Inquisició a la França del segle XIV... un conte amb molta història, i una història que t'atrapa... Edat mitjana, pesta negra, religió, inquisició... i rates! moltes rates!... És un gran joc, i la contunació promet ser més gran i millor.  Un notable alt.

Kena, bridge of Spirits (15 hores)

Des del primer tràiler, el joc em va cridar l'atenció i tal com va passar amb It takes two, vaig acabar sucumbint. Aprofitant el black friday me'l vaig comprar, però el vaig reservar per Reis. El millor indie de l'any.

El que aparentement és un joc amb infantil amb estètica de pel.lícula de Pixar, es converteix poc a poc en un Dark Souls. Joc curtet, però intens, on el combat amb segons quins jefes es torna realment complicat. Diria que el joc, que té moltes coses bones, potser amb el tema de la dificultat no està ben equilibrat, però bueno, sempre hi ha la possibilitat d'empassar-te l'orgull i baixar el nivell (una mica com li passava a Jedi Fallen Order). Així i tot, em vaig resistir com un matxote ;)  .  Li poso un notable.

Uncharted 4 (versió Ps5)  (15h)

Un dels millors jocs de play 4 de la història, ara amb renovació i millora gràfica. Jugar-lo a 60 fps és brutal... i després de provar-lo, et fa pensar com collons podies jugar-hi abans.  No tenia pensat agafar-me'l però com que tenia el joc de ps4, per 10 euros vaig pillar el pack Uncharted 4/ Lost Legacy  i em van donar una entrada per veure la peli...què més vols!!!? Una narrativa increíble i molt pel.liculera. Acció trepidant, cinemàtiques brutals i un ritme increíble...

 Queda pendent el Lost Legacy, que també caurà...

En fi, un joc exel.lent, ara i sempre... d'una de les sagues més icòniques de playstation. 

Death Stranding, director's cut  (50h)

Últim joc acabat del trimestre... el més personal i complexe. Un joc de ciència ficció distòpic. La història, que té tela, a vegades et fa pensar si Hideo Kojima es passa fumant porros. El que aparentment sembla com un joc de repartir paquets, et va ficant més i més en una història absorvent i extranya, però que en vols saber el final.

 Repartir paquets i connectar les ciutats és un simple instrument per explicar-te una història profunda.  Et fa equilibrar la càrrega a l'esquena, sortejar els elements, obstàcles, rius i muntanyes... un walking simulator a lo bèstia. Però això no és tot...

 Els paisatges desoladors del món de Death Stranding, inspirats clarament en Islàndia, són espectaculars i ja només per això van fer que em decidís a comprar-me'l. La lluita contra els elements, contra els fantasmes, contra els contrabandistes, els terroristes i contra l'extinció del planeta es converteix en un autèntic repte. Li poso un Notable, perquè té els seus defectes. Li costa un pèl arrencar i sobretot patina en els combats... però aquest joc no va d'això...  i l'ambientació és excel.lent. Islàndia, Primera guerra mundial, Vietnam, l'apocalipsis...   

... un bon trimestre ;)

Looser 6 pro

 Aquesta és la bonica història d'un mòbil que havia d'arribar... i ni està ni se l'espera.

El pixel 2xl ha servit brillantment, i en tema de fotografia va aportar un salt qualitatiu important. Però després de 3 anys, donava símptomes d'esgotament.   Que si la càmara petava, que la bateria no m'aguantava un dia... 

Al Novembre va sortir el model nou, el 6. I el preu, era car però assumible en els temps que corren. El petit problema era que no es venia a Espanya, però si a Alemanya. A més, promocionalment regalaven uns auriculars bose de 300 euros.   

Vam trobar un contacte a Alemanya, i vaig pillar-me'l. Li enviarien a ella el mòbil i els auriculars i ella me'ls enviaria a mi. Què podia sortir malment? 

Pels voltants de desembre, li vam arribar els paquets... Era posseïdor virtual d'un gran mòbil.  En principi me l'havia de portar en mà per reis, però amb el Coronavirus fent estralls, em vaig cagar i li vaig dir que m'ho enviés per correu. Greu error.  DHL funciona molt bé, em va dir... 😏

Passaven els dies i el paquet no arribava... Van arribar els auriculars... Si els va enviar un mes després!!!

Passat un o 2 mesos, reclamant a DHL, vam aconseguir el punyetero numero de seguiment.  Resulta que el paquet certificat, suposadament me'l van intentar entregar però jo no hi era, i sense deixar ni un trist avís el van retornar a Alemanya. A partir d'aquí, el paquet entra en un forat negre, apareixent per allí, intentant entregar-lo allí sense que fos veritat... Fins que després de no se quantes reclamacions, diuen que el paquet l'han destruït perquè portava elements perillosos (bateries)!!! (i els putos auriculars???) 

Està clar que DHL va mentir, ni es va intentar entregar i van marejar la perdiu intentant entregar un paquet que després diuen que no existeix! O l'han robat o se l'han quedat, però ja l'he vist prou... 🥺

I ara què!?   Què faig? disfruto del meu vell pixel 2xl? Espero a veure si recupero la pasta? Esperar a veure si surt el pixel 7?   O ves a saber....  El que està clar és que les meves ànsies em van jugar una mala passasa i que DHL va fer la resta.  Han perdut un client de per vida... Potser els la sua, a mi també... 

P. D.  Almenys tinc uns auriculars de 300 € per jugar a la play...  Que quan m'han costat? Un pelet més 😉

P. D. 2.  Sembla que el vell Pixel falla menys que abans... Serà una senyal? 

Cròniques de l'apocalipsi (3x03): nova "normalitat"

 Doncs hem superat el Tsunami.

 Per segon any consecutiu, confinament escolar i positiu familiar-filial. Per sort només tenim 2 fills, cosa que ens fa pensar que això ja s'ha acabat. Després de testos i PCRs, ens hem salvat de la crema i hem sobreviscut al virus. No sé si serà per les vacunes o que sóc un Terminator ... 😎

A partir d'ara, sembla que ja fa baixada i que en menys d'un mes la situació serà mooooolt millor. Les escoles estaran inmunitzades, i la societat en general també... entre vacunes i virus, estarem tranquilets uns mesos... esperem que aquest estiu sigui normal.

Mira si veiem el final del túnel, que ja tenim 2 calçotades planificades en 2 setmanes i ja hem començat a parlar de les vacances d'estiu... 

En fi! que pel que sembla, la temporada 3 és la última i acaba bé 😉

Salut, peles i calçots!!!

(a la foto m'estic fotent la 4a dosi de vacuna...  aquesta directament mata el bitxo)

Cròniques de l'Apocalipsi (3x02): the devil inside

 En la temporada anterior, el Gener va ser mes de mambo i aquesta temporada sembla que segueix el patró...

Un cop confinada la classe de la Berta, la mosca ja se'ns va posar darrera la orella. Però bueno, fem un acte de fe i tirem milles! . Estem en Defcon 3. 😷

...però divendres pel matí, el Roc s'aixeca amb mal de cap. Defcon 2. Ja que tenim encara tests comprats durant les vacances alemanyes, n'hi faig un i bingo! Ratlleta tènue però ratlleta... que al cap d'uns minuts es va marcant...

Nit de febre, i a veure-les venir... però la sensació és que la mosca ha passat de darrera la orella a la punta del nas. I és la sensació de que "pillarem" o ja "hem pillat"...  tornem al dia de la marmota.

De moment, la Meri, la Berta i jo anem sortint negatius en els diversos tests que ens hem anat fent... però una tosseta sospitosa, ens fa pensar altres cosetes...

En fi, que de moment seguim vius i donant guerra. La setmana que ve, veurem si la PCR que ens faran ens diu si la tosseta era una altra cosa. Però això ja ho veurem...  len tot cas les vacunes hauran fet efecte... ja sigui per que no ens infectem, ens infectem sense enterar-nos, o ves a saber!! 😅

...   A aquest ritme cremarem la Playstation...

Salut i peles!!!!