BONES FESTES!!!

La Berta, el Roc, la Meri i el Pep us desitgem unes molt bones festes i una bona entrada d'any!

Unboxing

Gairebé un mes després del Black Friday, i després de rastrejar tot els mòbils que m'interessaven...  per fi m'ha arribat l'hora de canviar el meu.
Seguint els meus paràmetres i preferències, volia un mòbil amb una càmara acceptablement bona i un haver de patir perque el mòbil no "tiri" o trigui 10 segons en respondre. Finalment el guanyador va ser el Pixel 2XL i se m'han anticipat els reis.

Per què el Pixel 2XL?   És un mòbil que ja té un any, i ha sortit el Pixel 3 a un mòdic preu de +-800 euros. Això em va fer descartar el 3 i anar a mirar el seu germanet. Oficialment els mòbils de Huawei (P20 pro i Mate 20 Pro) tenen millor càmara, amb 3 lents però el Pixel 2XL està a l'alçada i en molts casos per sobre. No té zoom òptic, però té millor foto nocturna. No té 3 lents, però té millor selfy. No té tanta varietat i control de càmara, però té millor mode "retrat". L'emmagatzematge gratuit de Google, ajudarà.


Resumint, que a partir d'ara a disparar fotos a gogó, que amb 2 desacatos de casa, és bastant difícil. Benvinguts a la era del "apunta i dispara"... Ale, a jugar!

Black Friday

Bueno, arribem a la setmana fatídica... la setmana on ens cobren els seguros del pis, cotxe, diversos extres i el BLACK FRIDAY!

Aquest any tinc el meu ull posat en un mòbil. El meu nexus 5x encara aguanta com pot... arriba miraculosament als quasi 3 anys però dóna símptemes d'esgotament. A més , les últimes vacances estiuenques van ser la prova d'estrés definitiva. La temperatura que agafava mentre buscava coses a google, navegava amb el maps i feia fotos a tot el que es bellugava... van fer que augmentés un grau la temperatura del planeta i gairebé provoca el naixement d'un pollet del meu ou dret :D

Per això, si (i només si) hi ha una bona oferta per un mòbil top , bo bonic i barat.... i que tingui bona càmara.
Jo tinc una rèflex normaleta i en ocasions la trec a passejar, però he de reconèixer que un mòbil és imprescindible amb els 2 críos i la falta de mans. Si vull bones fotos i vídeos en el moment menys esperat i espontani, és el que toca...tirar de mòbil.

Després de 1000 vídeos i comparatives, i havent sortit tots els mòbils d'aquest any, la cosa està entre el Google Pixel, el Huawei P20 pro, el Samsung Galaxy S9+ i algun que altre. No existeix el mòbil perfecte i el que no té un all té una ceba. En el meu cas, punt núm. 1: la càmara.

El problema d'aquests mòbils? el preu.  Descarto per principis ideològics i religiosos als Iphones...
El Pixel 3 acabat de sortir del forn, diuen que té la millor càmara però el seu preu em tira cap enrera. 750 euros per black friday...  per això el millor és descartar el 3 i anar a pel germà petit, el Pixel 2.

Doncs això, que tirarem la canya i ara falta que passi un bona oferta per pescar-la si es pot. I si no, sempre ens quedarà Baltasar ;)

Slow Game

La recent adquisió del videojoc de l'any, el Red Dead Redemption 2, m'ha fet recordar els videojocs de temps inmemorials. D'entrada, l'estona que estas instalant-lo, amb els seus 2 discos. 2 discos! això no ho recordava des dels jocs de PC o 2 cassettes d'Spectrum.
Era una època en que estaves mitja hora carregant un joc per poder jugar un ratet... una època en que segurament ens posavem menys nerviosos per esperar.... a més espera... més hype i més diversió.
Una època en que no podies ni guardar partida... i havies d'anar a sopar amb l'ordinador obert, per poder jugar un ratet més abans d'anar a dormir...

De moment, la cosa va lenta... moooolt lenta. Serà questió d'agafar-li el puntet fotent-li hores. Com si es tractés d'un joc disenyat per Tarantino...  Tècnicament és increíble... està per veure si la paciència (i la son) aguantarà fins al final. Temps li donarem, com li vam donar a la primera part. I bé que s'ho va valer!

Paciència, cafè i a cavalcar!

Visca Catalunya lliure!

Avui és la Diada Nacional de Catalunya... Se celebra una derrota, quan va acabar el setge de Barcelona de 1714.  Hi ha gent que diu que és una festa que no representa a tots els catalans... Segurament també diuen que l'himne dels Segadors no representa a tots, ni que la llengua catalana uneix ni representa a tots els catalans perque hi ha gent que no l'entèn. Ho sento molt. Viviu a Catalunya, i això és el que hi ha. 
Us imagineu un espanyolet immigrant treballant a Alemanya i criticant la festa nacional d'allí perque no els representa??? Com si a mi em representés un puto desfile militar amb una cabra i 4 franquistes...

Arribarà un dia, més aviat que tard, que celebrarem el dia de la nostra independència. Celebrarem la nostra victòria. Anirem a fotre'ns un arròs, o a passar el dia en familia. Llavors serà un dia de celebració, i no de reivindicació. Segurament  hi haurà gent que no se sentirà representada,  serà el seu problema, no el nostre. Tindrem un estat.

Per alliberar als presos polítics rehens de l'estat espanyol i els exiliats... Fem república, tirem endavant i alliberem-nos tots.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Descans?

No sé que està passant... Però crec que vaig més cansat ara que ja hem arribat del viatge i fem "vida normal" que quan estàvem fent el rodamón. Segurament la culpa sigui la calor i aquests desacatus que ens exprimeixen...  Però sempre és millor estar en familia que treballant. Si d'alguna cosa ens ha servit aquest juliol ha estat desconnectar. El plaer de no saber quin dia de la setmana és no té preu.

Vinga! L'aventura continua!!

En fi, que anirem organitzant les fotos per fer àlbums... se'm gira feina...😀

Ruta per la Toscana #11: ultima estació, Carcassone

Tota història té un final... I així vam arribar a la última etapa, Carcassone. Després de dinar a mig camí, ens vam instal.lar en una caseta més xula de lo esperat. A peu de la Cité Medieval, no hi havia excuses per fer un últim esforç.

Un passeig amb trenet ens va donar una panoràmica pels voltants de les muralles i després  un passeig a peu va acabar de donar-li forma.

El castell, l'esglèsia, els carrerons empedrats... Un bon final d'etapa.

L'endemà, hem vingut cap a Tarragona. Com un coet, en menys de 4 hores ens hem plantat a casa. Només podem dir una cosa... tenim uns fills que no ens els mereixem. En general s'han portat superbé i han aguantat un tute que molts grans no aguantarien ni de conya. Hem visitat molts més llocs dels que pensava que podriem veure. I lo bé que ens ho hem passat!? Ara, toca descansar i acabar de disfrutar de les vacances.

P. D.  .. què, on podem anar? 😉

Ruta per la Toscana #10: Saint-Rémy-de-Provence

Diumenge  vam arribar a Sant-Remy de Provence. França. Un poble tranquil i coquetó que ens va servir per reposar forces.
Va ser el poble on va viure uns anys el pintor Van Gogh i on va pintar algunes de les seves obres més conegudes, com el nostre favorit, "la nit estrellada"

Fent temps fins que ens netegessin l'apartament  vam comprovar lo realment agradable que és passejar per aquest poble i el bon gust per decorar les botiguetes i carrerons... Això si que ho tenen els francesos.

La tranquilitat, això si, es va veure lleugerament pertorbada per la victòria de França del mundial de futbol, que va posar de potes enlaire el poble. Semblava la revolució francesa 😃. 

L'endemà, sorpresa...  La pluja ens ajudava a refrescar l'ambient. Ja venia de gust una baixadeta de les temperatures. Vam decidir posar rumb cap a l'abadia del Císter de Senánque.

Un petit complex religiós envoltat dels característics camps de flors de lavanda de la provença. Vam fer una visita curta per l'interior tot i que la gràcia era a fora del monastir.

Tot seguit vam anar cap al poble medieval de Gordes, un poblet penjat d'un turó que segons diuen és un dels pobles més bonics de la Provença. La veritat és que ens vam trobar un poble de postal que deixava impressionat.

Després de dinar vam tornar cap a Sant Remy passant per poblets pintorescos com Lacoste o Bonnieux.

Més pluja de camí per refrescar l' ambient i a rematar la tarda amb una sessió de fira i parcs per fer contents als nens.

Ruta per la Toscana #9: Lucca i Gènova

Iniciàvem el camí de retorn. Tocava acomiadar-nos de les terres toscanes que ens havien acompanyat una setmana  per acabar l'últim tram de vacances.

Tiràvem cap a la Provença  però fariem nit a Gènova per no fer tants quilòmetres

Havent descansat el dia anterior teniem les piles carregades (o això pensàvem). Parada tècnica a Lucca per dinar.

Vam donar un tomet, lo suficient per veure que era una ciutat molt agradable de passejar i maca, digna de fer escala. Li va jugar en contra que teniem poc temps, teniem gana i teniem calor. Una llàstima. 

Havent dinat, geladet i a prosseguir el viatge amb destinació Gènova. La idea era anar a un dels aquaris més grans d'Europa. Veure animals sempre ens agrada... I en especial, la Berta tenia moltes ganes d'anar-hi. Va ser dir-li que s'adormís al cotxe per estar descansada quan arribessim i ella sola es va "desconnectar"

Només entrar, el cansament va desaparèixer. Els nens van disfrutar la visita com a "guinus".

El Roc flipava amb els taurons i els dofins... aquella nit la Berta somniaria amb belugues, tortugues, pinguins i peixos pallassos.

Per acabar el dia vam arribar a l'Agriturismo de Gènova on ens vam trobar els porquets i les vaques que hi tenien. Si no era el lloc més luxós on hem dormit i la familia que la regentava tenia un aspecte de "matanza en Texas"... Al final no vam estar tant malament i vam sibreviure per poder explicar-ho 😉