Sonava el despertador a les 5'45 del matí i ens disposavem a sortir de Rotorua cap a Tongariro. Era el dia D, on la comunitat de l'anell , o sigui Merry i Peppin, havia d'anar al "Monte del Destino" de Mordor i desfer-se de l'anell únic d'una vegada per totes.
Tot a punt... però una lleuger neguit sobrevolava l'ambient. Les forces del mal, segurament s'aliarien per impedir la missió. Haviem d'estar a les 7'40 al camp base, on ens agafaria un bus i al GPS no hi apareixia, però posava Tongariro Crossing... o sigui que deu ser el mateix, vaig pensar... prop de les 7, seguint la carretera ens trobem en un cul de sac, i una barrera que talla el pas. Ens acostem poc a poc i veiem un cartell: Tongariro prison. El neguit es fà més gran i sento una veu interior que no para de repetir: de moment tot va malament...! . Sospitosament la barrera s'obre, amb lo que no queda altre que tirar endavant. 5 km. més endavant, trobem un altra barrera. Estem atrapats a Fox River! Un cotxe em segueix i s'atura darrera. Surt una walker texas ranger i em diu: IS STRICTLY FORBIDEN STAY HERE. IT IS A PRISON!
Sorry, sorry... som dels bons! som hobbits sense malícia i tenim una missió molt important, per favor deixins passar... i màgia, la barrera es va obrir.
A les 7'30 ... ha llegado a su destino. Però aquí no hi ha ningú! miro be i el Gps ens ha portat al final del recorregut. El cor m'explotarà. Hem de trobar el camp base com sigui! i buscant buscant... plin! s'encèn la llum de la reserva. Hostia! si hi havia gasolina de sobres! la Meri treu foc pels queixals i alguna cosa més. Marxem ja!.. però una força m'empeny a seguir endavant. No sento les rajades. El poder de l'anell em té encegat. Finalment arribem a l'entrada del parc, on el sr. de l'autobus havia arribat desde el camp base. Please! help me. El tio ens acompanya a la carretera, per tornar-nos a pujar en bus. L'agulla de la gasolina baixa sospitosament ràpid i estem gairebé secs. Que fem? -MARXEM!!! ... -no no, tenim una missió molt important! quan arribem ja buscarem una gasolinera... -com ens quedem tirats demano el divorci!!
Les forces del mal s'havien aliat, però haviem de continuar! som-hi, que només són 19 km. de res, pujar 2 cràters en un pim pam, arribar fins als 1884 mt., i baixar. És com anar al faro 2 cops, però en pujada ;)
I així començava la nostra petita aventura. 7 hores per endavant, començava a ploure, baixava la temperatura i la Meri no em parlava. Pinten bastos.
Una hora més tard, la Meri ja em parla. Vols tirar una foto¿? -No! ... bueno, per algo es comença. :D
Primeres rampes per pujar al South Crater. La cosa es posa peluda, per algo li diuen la "escala de l'infern". 1 hora més, i ja hauriem pujat. Primeres neus a la base del cràter. Sort que la sra. de la informació havia dit que faria sol! Segona ascensió al Red crater, i les estem passant putes. Això més que el Señor dels Anells sembla "al filo de lo imposible"!.
El vent ens deixa "tiesus" però no defallirem. A més, crec que ens segueix el Gollum, que em vol robar l'anell. Finalment, amb moltes penúries arribem dalt de tot! ho hem aconseguit Meri! :D
Ara ens hem de desfer dels anells, dins del volcà. (En sé d'una, que de ganes de desfer-se de mi, no n'hi faltaven).
Iniciem la baixada, tant o més perillosa com la pujada. Patapam! n'hi ha una que ha caigut de cul (no m'atreveixo a riure ;) .Baixem per trams d'arena, pedres sueltes i neu, fins als llacs esmeraldes.
Llàstima de núvols. Aquí montaré el trípode i sortirem a la foto en parella! 5, 4,3,2,1... ràfaga de vent i càmara al terra! Cony de Sauron!. La Meri es torna a emprenyar amb mi... ara que ja casi no se'n recordava del cotxe... :D
... i 4 horetes més de sacrifici, de pujades i baixades, llacs i neu pel camí... vam arribar al final del recorregut. Ho hem aconseguit!!!!! :D
Epíleg: Propera estació de servei 12 km. Meri, em perdones? ... -Si arribem a la gasolinera, sí.
... i vam arribar! El mal va ser derrotat i el Sol va tornar a sortir a la Terra Mitja.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada