El camí dels Hobbits, seguia avançant en direcció Sud. Després de superar les coves dels Trolls a Punakaiki, el camí els portava cap a una glacera anomenada Franz Josef. I com els toros s'agafen per les banyes.... la Merry i en Peppin van anar pel dret, avançant pel gel sense por.
El que no comptaven és que les coves de gel estiguessin plagades de trampes, i el Peppin sués de valent per aconseguir sortir d'una cova. Si passa el cap, passa el cos... diuen! però serà que se m'ha fet el cul gros?? :D
Un cop superats aquests petits problemes tècnics... vía lliure. I sense pensar-s'ho es van dirigir cap a les muntanyes nevades.
Després d'aconseguir travessar el pas de Haast, els hobbits van poder descansar durant un dia en un llitet tou a la petita vil.la de Wanaka. Inclús van poder rentar la roba a les "piscines blaves".
Com que els diners començaven a escassejar, van haver de currar en una granja per treure's un petit sou que els permetés alimentar-se d'alguna cosa més sana i nutritiva que no pas el Mcdonald's o el Kentucky FC.
I jugant, jugant es va fer de nit...
...i amb tanta llana d'ovella i tanta ruralitat, al Peppin li va agafar l'alèrgia. Achús, Achús! Per sort portava un botiqui a rebossar de medicaments. I no se li va acudir res més, que pendre's la primera pastilla que va trobar, pensant-se que era la de l'al.lèrgia. ... doncs no! era una espècie de fortasec!!!
P.D. ...esperem que un tap al cul no sigui el protagonista de les properes aventures de'n Merry i Peppin :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada