dimarts, 8 de juny del 2021

Almanac gamer (part II)

 El segon trimestre ha estat bastant profitós. La qualitat dels jocs ha estat tal, que ens ha deixat destrossadets.

-It takes two (36hores).  El gran Josef Fares, creador del joc ja ho va dir: pagaré 1000 dolars a qui es compri el joc i s'avorreixi. A part de volat, aquest paio sabia de què parlava.  Anem a pams. Ja tenia el joc entre cella i cella quan el vaig veure el trailer als The game awards.  I només sortir el joc, (que ja sortia rebaixat de preu) van posar la demo per jugar gratis a la primera pantalla. El caramelet era massa bo i vaig comprar-me'l.













La premisa del joc és molt bàsica... matrimoni a punt de divorciar-se, i degut a un encanteri de la filla es converteixen en 2 ninots, que es veuen "obligats" a col.laborar per sortir d'aquest adzucac i fer les paus. El joc és en pantalla partida, i obligatoriament han de jugar 2 jugadors. Algun cop hem jugat online, però bàsicament ens l'hem passat en partida local. Això vol dir que aquest joc ens l'hem passat entre tots. Deixava que juguessin el Roc i la Berta, i quan la cosa es posava complicada el Roc em passava el mando. Segurament és el joc més divertit i variat que hem jugat... amb una diversitat de móns, mecàniques i mini-jocs que et fan explotar el cap. El joc et fa buscar solucions per avançar (algunes molt bàsiques, altres complicades per a 2 nens de 4 i 6 anys. Reconec que en moltes ocasions m'agafava complexe de professor i em veia obligat a gastar massa saliva explicant què havien de fer per passar pantalla.   


















I quan jugues a jocs tant bons i que et deixen tanta petjada,  hi ha un problema... l'endemà.  Si, l'endemà d'haver-lo passat...  Hem estat tantes hores jugant en familia, que la Berta i el Roc, amb un objectiu comú, que encara no han trobat un altre joc per omplir el forat. I costarà trobar-ne un d'igual.  La Berta només acabar-lo, em deia que volia jugar a l'It takes two 2...   espero que algun dia arribi alguna bojeria semblant. Li poso un Excel.lent.


-Hollow Knight (91 hores) Que un joc indie doni per més de 90 hores i encara quedi història secundària per fer, ja et diu de quin nivell estem parlant. Es tracta d'un joc de plataformes tipus "Metroidvania". I el que comença com una petita història minimalista es va fent gran i gran. Sembla increíble com aquest joc l'hagin pogut fer només 4 persones.  El que sembla un mapa gran... quan te'l mires al final, el que has descobert és 10 o 20 cops més enorme. Menció especial al diseny dels diferents enemics amb més de 30 "bosses"... i la música i l'art amb el que està fet.  Després d'acabar la història principal , encara em quedaven algunes secundàries i derrotar algun Boss opcional, però ja em vaig donar per satisfet.










 És un joc que et fa suar per derrotar segons quin enemic, i repetir i repetir fins a aprendre la manera com derrotar-lo. Si no caus a la frustració, la victòria final serà supergratificant. Crec que algun dia estaré preparat per atacar els Dark Souls... 








Ganes de que arribi la seqüela, el "Silksong" amb la Hornet com a protagonista!. Un altre Excel.lent.


-The Shadow of the Colossus (15h) . Remake del joc de PS2. Hi havia jugat, però no me l'havia acabat. Després de Hollow knight necessitava algo més curtet i aquest Colossus, artística i visualment és una petita meravella. Segon joc de Fumito Ueda que jugo aquest any després de The Last Guardian. 










Aquest cop es tracta de recussitar a la nostra estimada i per aconseguir-ho haurem de derrotar 16 colossos. Cadascún amb les seves característiques i punts febles per on atacar. Un autèntic David contra Goliat. El disseny dels gegants és increíble... i el món, tot i que està xulo, està buit de contingut amb lo que el joc es limita (que no és poc) a anar del temple central fins a trobar els colossos i derrotar-los.









  Un altre defecte que té és el control del cavall i la càmara en segons quines situacions. No és tant exagerat com al Last Guardian, però a vegades tens la sensació de que no et foten ni puto cas😀.

Li poso un Notable.


-Marvel's Spider-man: Miles Morales (22 hores).  El meu nebot em va deixar la seqüela/DLC/Stand-alone de l'Spiderman. Sabia que era curtet, però entre pitos i flautes li hem fotut unes horetes campant per Nova York. Si la història principal podria haver-la fet en 7 horetes, n'hi hem afegit algunes més. Com a joc el primer Spiderman és molt millor per duració, novetat, dificultat...  Això sí, aquest, com que venia amb millores gràfiques per la Ps5, ho hem aprofitat. La ciutat de Nova York llueix espectacular i el joc a 60 fps també. I la velocitat de càrrega és flipant...













  Tot i que al primer Spiderman vaig fer més el "turista",  aquest cop no m'he quedat enrera.  Quins records, tornar a Times Square, Gran Central, al Empire State, al Flatiron building... és genial però... oh! wait!!!  on collons heu fotut el Chrysler Building???  cabrons, inexplicablement han tret del mapa l'edifici més xulo de Nova York!!!   Espero que a Spiderman 2 el tornin a posar!



Bueno, li dono Notable! Si afegeixen el Chrysler, ja m'ho pensaré 😉


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada