Ruta per la Toscana #10: Saint-Rémy-de-Provence

Diumenge  vam arribar a Sant-Remy de Provence. França. Un poble tranquil i coquetó que ens va servir per reposar forces.
Va ser el poble on va viure uns anys el pintor Van Gogh i on va pintar algunes de les seves obres més conegudes, com el nostre favorit, "la nit estrellada"

Fent temps fins que ens netegessin l'apartament  vam comprovar lo realment agradable que és passejar per aquest poble i el bon gust per decorar les botiguetes i carrerons... Això si que ho tenen els francesos.

La tranquilitat, això si, es va veure lleugerament pertorbada per la victòria de França del mundial de futbol, que va posar de potes enlaire el poble. Semblava la revolució francesa 😃. 

L'endemà, sorpresa...  La pluja ens ajudava a refrescar l'ambient. Ja venia de gust una baixadeta de les temperatures. Vam decidir posar rumb cap a l'abadia del Císter de Senánque.

Un petit complex religiós envoltat dels característics camps de flors de lavanda de la provença. Vam fer una visita curta per l'interior tot i que la gràcia era a fora del monastir.

Tot seguit vam anar cap al poble medieval de Gordes, un poblet penjat d'un turó que segons diuen és un dels pobles més bonics de la Provença. La veritat és que ens vam trobar un poble de postal que deixava impressionat.

Després de dinar vam tornar cap a Sant Remy passant per poblets pintorescos com Lacoste o Bonnieux.

Més pluja de camí per refrescar l' ambient i a rematar la tarda amb una sessió de fira i parcs per fer contents als nens.

Ruta per la Toscana #9: Lucca i Gènova

Iniciàvem el camí de retorn. Tocava acomiadar-nos de les terres toscanes que ens havien acompanyat una setmana  per acabar l'últim tram de vacances.

Tiràvem cap a la Provença  però fariem nit a Gènova per no fer tants quilòmetres

Havent descansat el dia anterior teniem les piles carregades (o això pensàvem). Parada tècnica a Lucca per dinar.

Vam donar un tomet, lo suficient per veure que era una ciutat molt agradable de passejar i maca, digna de fer escala. Li va jugar en contra que teniem poc temps, teniem gana i teniem calor. Una llàstima. 

Havent dinat, geladet i a prosseguir el viatge amb destinació Gènova. La idea era anar a un dels aquaris més grans d'Europa. Veure animals sempre ens agrada... I en especial, la Berta tenia moltes ganes d'anar-hi. Va ser dir-li que s'adormís al cotxe per estar descansada quan arribessim i ella sola es va "desconnectar"

Només entrar, el cansament va desaparèixer. Els nens van disfrutar la visita com a "guinus".

El Roc flipava amb els taurons i els dofins... aquella nit la Berta somniaria amb belugues, tortugues, pinguins i peixos pallassos.

Per acabar el dia vam arribar a l'Agriturismo de Gènova on ens vam trobar els porquets i les vaques que hi tenien. Si no era el lloc més luxós on hem dormit i la familia que la regentava tenia un aspecte de "matanza en Texas"... Al final no vam estar tant malament i vam sibreviure per poder explicar-ho 😉

Ruta per la toscana #8: Montepulciano i la Vall de l'Orcia

Avui tocava la traca final. La vall de l'Òrcia és la Toscana pura i dura. Valls infinites, muntanyes suaus, vinyes, fileres de xiprers assenyalant el camí cap a les masies.

Però primer vam parar a Montepulciano.un altre poble medieval que ens va sorprendre per la seva magnitut. Muralla, catedral, bodegues, carrers empedrats, i vistes impressionants de les valls.

Havent dinat allí mateix vam enfilar la carretera que passava per Pienza, San Quirico d'Orcia i Montalcino. Una meravella pels que agrada conduir sense pressa i pels qui agrada parar per les cunetes per disfrutar dels paisatges. Road trip. 

No vam entrar a Siena  tot i que no m'hagués importat. Però les hores al volant, la calor i els nens dormint invitaven a seguir fent camí cap a l'Agriturismo passant per carreteres  plenes de caps de girasols i més valls dignes d'un fons de pantalla de Windows.

En arribar, un merescut bany a la piscina per relaxar-nos i l'endemà a descansar. 

Ruta per la Toscana #7: Florència

Avui tornàvem a intentar agafar el tren a Florència... Aquest cop assumint que no hi aniriem a primera hora. Vam aparcar amb relativa facilitat i cap a la capital del Renaixement.

Era la nostra tercera vegada , i això implica que te la miris amb uns altres ulls. Però això no la desmereix ...és igual de maca que com la recordaves. Això si, el desespero i les ànsies per veure moltes coses ja no les teníem. Ni les ganes d'aguantar massa gent, masses cues o massa calor. 

La ruta que vam fer, va ser més un recordatori que un altra cosa. Santa Maria Novella,  plaça del Duomo, plaça de la Signoria, galeria dels Ufizzi, basílica de la Santa Croce, Ponte Vecchio i retorn a l'estació passant per la Plaça de a República.

La idea era no "matxacar" als nens amb museus...i més tenint en compte que TOT Florència és un gran museu a l'aire lliure. La Accademia, els Ufizzi o el Palau Pitti ja estaven vistos quan erem joves 😊. Ens podem donar per satisfets de poder entrar al Duomo i a la Santa Croce amb ells.

En fi... Que Florència és com una peli increíblement bona ...  Te la pots mirar 100 cops i la trobaràs sempre igual de bona. Ja no et sorprendrà com el primer cop que la vas veure, però sempre et fixaràs en coses que no havies vist abans. Ah, i si pots , millor mirar-la a la fresca...
Ciao, bella!

RUTA PER LA TOSCANA #6: Volterra i San Gimignano

Avui ens haviem fet a la idea d'anar a Florencia. Vam anar aviadet cap a l'estació però el parking  estava plè com un ou. I Com que si una cosa tenim és flexibilitat, vam tirar cap al poble que voliem veure que ens quedava més lluny: Volterra.

Uns quilòmetres abans d'arribar-hi vam trobar-nos de camí uns caps de 🌻 girasols. No ens va donar temps de parar, però quedava pendent per la tornada.

Volterra és un altre poble encantador. Passat etrusc, romà i medieval... Una petita joia molt més que un decorat de la peli del Crepúsculo. Com tots els que hem visitat... Palaus, places, catedral i plens de gelateries :)

Tot i que vam fer el "primo" amb el parking, queda bon record.

Després de Volterra tocava San Gimignano. La espineta que tenia clavada des de feia anys... Ep! Nota mental: parar al camp de girasols...

Dit i fet.

San Gimignano, el New York medieval, la Vilella Baixa del Priorat 🤣...

Medieval a tope, carrers enrajolats, places antigues com la de la cisterna i les característiques torres.

Volia pujar a la Torre Grossa per veure tot el poble des de dalt, i fent broma els vam dir a les nenes si volien pujar (total era gratis). No s'ho van pensar ni un segon. Com una "jabata" la Berta va voler pujar i baixar ella sola. Em trec el barret amb aquesta nena...

Com a premi, ens vam marcar un geladet en una de les gelateries que segons diuen tenen el millor gelat del món. En aquest cas, vam anar a la gelateria Dondoli.

P. D. Recordant amb la Berta la seva petita proesa, li vaig dir que s'havia guanyat un premi. Ella em va contestar que com a premi, volia tornar a veure els cèrvols. I al papa li va caure la baba ☺️