Cròniques de l'Apocalipsi (V)

Ommmmmmmmm...

3 setmanes després de l'esclat, encara seguim dempeus i a tope.

Qui ens havia de dir que hauriem passat més de 3 setmanes exiliats a la parcel·la? 

Tres setmanes que han donat per molt, ens hem especialitzat en hortofruticultura i jardineria, bricolatge, fotografia de bestioles, astronomia, cuina,... A banda d'infermeria, clar. 

Començàvem amb problemes de fuites en un radiador de la calefacció...  I ho vam solucionar ràpid. Però la cosa es complicava a mitja setmana. El WC embussat. 

Pintava malament, ni salfumant, ni productes varis... Al final ens vam posar mans a la obra, i passant una mànega dura, fotent-li canya es va obrar el miracle! Un problema de merda menys! 😉

I mentrestant, la vida segueix, i la feina també. Sembla que hem metabolitzat els canvis, els augments de feina, els canvis en les rutines. Ens hem adaptat a la mascareta, a rentar-se les mans 1000 cops, a veure-hi amb unes ulleres entelades, a tenir contacte amb positius de Covid19... 

Una d'aquestes tornades a casa des de la feina, va coincidir a les 20h, i tot passant pel mig de Tarragona la gent als balcons va començar a aplaudir. Vaig baixar les finestres, vaig apagar la radio... I vaig escoltar la gent. No anaven per mi, hi ha gent més putejada, però mira... em va fer gràcia i vaig tocar el clàxon. 😀

Com a homenatge, vam aconseguir calçots i en un diumenge de Sol radiant, ens vam fotre un homenatge!!! 

Una abraçada a tots els que ho esteu passant malament! Ens en sortirem! 😉

Cròniques de l'Apocalipsi (IV): El cumple

Respira... 1, 2, 3

Ja hem superat les 2 setmanes  a l'exili i confinament. I el que ens queda! ...

Per sort o per desgràcia treballem a la sanitat, cosa que ens fa imprescindibles, i això ens permet sortir de casa.  Qui ho diria, que anar a treballar fos una via d'escapament!!!. 

De moment hem anat fent canvis per alternar la feina amb estar a casa...  i anem entomant el temporal com podem.  Sembla que hem fet cuirassa i ens hem adaptat a treballar en condicions difícils, tot i que hi ha llocs que els ha tocat pitjor sort.

Amb el paquet del confinament, vam arribar al 28 de Març i el desacato del Roc va complir 3 anys. I pensar que aquest any volíem fer-li una festa d'aniversari...!!!

Doncs vam fer el que vam poder... pastís improvitzat, regals improvitzats, video-regals que t'emocionen... En petit comité, però ho vam celebrar...   A més,  un Rayo McQueen ho arregla tot 😀

Temps hi haurà per reunir-nos amb àvies, padrins, padrines, tiets, germanes, germans, nebots, amics...  Que en els nostres cercles estiguem bé, ja és un tot un regal.

Com a mínim el nostre apocalipsi, aquesta setmana ens va donar una petita treva. 

Cròniques de l'apocalipsi (III)

Després d'una setmana de confinament obligatori, sembla que el cervell busca distraccions que no siguin monotemàtiques.

La setmana, laboralment ha estat intensa. Cada dia que anavem a treballar hi havia noves instruccions de treball. La missió, que el bitxo no entri a diàlisi, si no, ens esperaria una escabetxina.
La definició gràfica de la situació és com si sentíssim els tam-tams de guerra de l'exèrcit enemic, contínuament... Cada cop més fort... Cada cop més aprop. El setge serà dur.

Mentrestant, a la República Independent de la parcel·la la vida passa a un altre ritme. S'agraeixen 2 dies de desconnexió de feina i de virus. La falta de wifi i cobertura bona ajuda.

Ja hem plantat 4 coses a l'hortet, i encara queden més llavors per plantar...  Falta que l'esquena aguanti, però què coi! Si Matt Damon va aconseguir fer planter a Mart, naltros ho aconseguirem! 😀

Com a  regal inesperat, la visita d'un pastor amb els bens, ens porta astralment cap a Suïssa per una estona. La Heidi i el Pedro, s'ho miren.

Qualsevol excusa és bona per distreure la canalla... Pales, sorra, regar, jugar a, pilota, col·leccionar cucs de terra, buscar marietes i papallones, jugar al dòmino, al bingo...

La nostra missió és fer com el Guido Orefice, perquè la vida és bella!

Cròniques de l'apocalipsi (II)

Repeteix amb mi: Ens en sortirem. Tot anirà bé...

Doncs al final no ens hem tirat pel balcó. Després de decretar-se el tancament d'escoles i la paràlisi del país els nostres lleonets estaven obligats a estar tancats a la gàbia. I 2 dies després d'estar a casa, la idea de fotre el camp sobrevolava els nostres caps.

Com a infermers, aquestos dies que ens toca treballar la tensió a l'ambient s'ha incrementat un 1000 x 100. La simple sospita de Coronavirus ja ens posa a tots el cul apretadet.   La nostra vida s'ha convertit en una peli del Shyamalan.

El nyanyo al cap del Roc actúa de detonant. Aquests nens necessiten espai. Carretera i manta. Com ja he dit... No ens hem tirat pel balcó. Tant bon punt vam tenir el kit de fuga a punt, amb nocturnitat i alevosia vam evacuar-nos. Seguirem treballant al peu del canó. No és una fugida.

 A partir d'aquest moment, ens convertim en rurals. O parceleros, si més no. I per si pinten bastos vaig agafar una mica de planter... Si surt bé, si no... Ens haurà servit de distracció.

Per acabar d'adobar-ho tenim un nou hoste vingut directament de Baqueira, que confinem al pis de dalt. Això si, ens ha portat mortadela per passar 2 quarentenes😀

Me'n vaig a llaurar! Ens veiem!

Cròniques de l'apocalipsi (I)

Fa 2 setmanes, per celebrar el meu cumple, hi va haver el primer cas de Covid-19 a Catalunya. En 2 setmanes, les coses han canviat molt, i diria que a pitjor.

Un cop passades les teories de la conspiració, els "no n'hi ha per tant" i els "això és com una grip" ja s'ha acabat la tonteria. Vist el que ha passat a la Xina, a Itàlia i a Madrid... això ja no té volta enrera. Només cal veure el seu creixement exponencial.

Tot el que haviem vist a les pelis apocalíptiques i de zombies, sembla que ho estem vivint en primera persona. Paranoia, gent que acapara paper de wc, menjar i productes... confinament. 

I així, hem arribat a la fase de confinament. Escoles tancades i tothom a casa.
Com a infermers ho tenim magre, treballarem si o si, i tenim tots el números de "pillar". Sembla que hem passat de ser uns pringats a ser uns imprescindibles...

Viurem unes quantes situacions esperpèntiques, com que ta mare arribi de viatge l'ultim dia en que sembla que tanquen fronteres, i hagis de mantenir distància i deixar-la en semi-quarentena. O que hagis d'anar a treballar i has de deixar els nens amb la seva àvia, que també té tots els números de "pillar".

La idea és intentar quedar-nos amb els nens a casa i no exposar a ningú, però això a vegades resulta impossible.

En fi, que depenent de com evolucioni el tema, o fotem el camp a la parcela, o ens tirem pel balcó... ja veurem...  (seguirem informant :D)

Tumbler

Avui parlant amb la Meri, ha sortit el tema dels aniversaris i dels regals que "ens haviem" fet aquest any... i ha dit que aquest any, el meu regal era un trunyo. Doncs no podria estar més en desacord.

 Aquest any, el regal ha molat, i molt.  En menys d'una setmana, i agafant-ho amb calma hem muntat (la Berta i jo) el cotxe del Batman, el Tumbler de la peli "The Dark Knight". I ja siguit dit de pas...el cotxe de la millor peli de Batman que s'ha fet, entesos de papers?

Doncs bé, el que semblava una rèplica made in Xina de 4 xavos, s'ha convertit en tot carro de blindat.

Un com muntat, el cedeixo al Roc i la Berta ... a veure quan dura!!! 😅

No deixeu de jugar!!!

42 tacos

Es diu aviat, doncs sí, 42 tacos. Mira si ho tinc assumit que ahir vaig omplir uns papers i on posava l'edat ja vaig posar que tenia 42. El subconscient, suposo.

Bé, esperem no defallir en energíes per fer tot el que ens queda per fer, que és molt....
espero que l'esquena aguanti el tute que encara queda per arribar, i espero poder seguir disfrutant de la vida com fins ara... amb els meus, que sou valtros. Una abraçada i a seguir sumant!!!

Ja sóc més a prop dels que enganxen el Coronavirus que no pas dels que enganxen el Boca-mans-peus.  SALUT!