Escapada a la Vall d'Aran: dia 4. La bassa d'Arres

Després de 3 dies, el cos ja anava sol. Això no són vacances, això és un entrenament del Kilian Jornet!...

La idea era "descansar" i vam anar  a fer un picnic a la Bassa d'Arres. Lloc tranquil, s'hi aparca al costat, s'hi respira aire pur a 1560 m. d'altitut... ideal per anar-hi a dinar i buscar granotes amb els nens.

L'entorn és idil.lic. Els nens busquen granotes petites, però no n'hi ha masses. Molts capgrossos, això si. Com que encara és aviat, i les informacions que tenim són que les Mines Victòria són a propet i el camí és fàcil, doncs anem xino-xano per fer gana.
El camí de bosc és preciós, però cony! que no ens diguin que és apte per canalla!, perquè portem 3 dies caminant i no estem per aquestos trotes! no ens enganyeu! 😀

El camí és de baixada fins arribar a les mines.  Com que la visita per dins, amb el casc i tota la parafernàlia no es podia fer pel Covid, ja ho haviem descartat. 

Un cop arribats a l'entrada principal, tocava triar. L'etern dil.lema... ruta circular o tornar pel mateix camí. I que vam triar? circular, clar 😏

El problema era que haviem baixat... o sigui que ara tocava pujar, i el camí que vam triar era més "curt"... o sigui, més pendent per les nostres cames.

Finalment, vam arribar de nou a la Bassa d'Arres...  Reventats, però vius... i amb gana. o sigui que a dinar i a buscar granotes.

Per la tarda, vam anar a un parc d'aquests de tirolines i circuits pels arbres, però com que els grans estavem baldats i els petits eren massa petits, els vam "deixar fer" al parc infantil una bona estona.

Escapada a la Vall d'Aran: dia 3. Aran Park

Tercer dia pirinenc, i ja estavem agafant la forma. Tocava anar a Aran Park si el temps ho permetia... i sembla que ho faria.

Era la tercer cop que hi anàvem, i ja el teniem apamat. Passat primer tros dels rens...

...sorpresa! un voltor ens espera al mig del camí per robar-nos el jalar. Després d'uns segons de pànic on em veig sol amb la càmara, el mòbil i el Maclaren amb totes les coses, se m'acut tirar-li una rosta d'arròs. El cabronet em pica la jaqueta, però per sort no hi ha ferits 😅

Seguint el camí que ja ens és familiar, trobem les cabres i cèrvols per les roques... els gossets de les praderies... els llops donant tombs en cercle sense parar...

I així, xino-xano on vam arribar a la zona de picnic on ens esperàven pacients les cabretes. La Berta i el Roc van batejar a la seva nova amiga amb el nom de "barbeta"

En acabar el dinar, vam prossegui cap als óssos bruns, més llops , lynx i les gracioses marmotes que s'estàven fotent un festí...

Y






Ja acabada la visita al zoo pirenaic, vam aprofitar que erem a prop per tornar a intentar anar al salt d'aigua dels ulls del jueu (Uelhs deth Joèu)

visita ràpida al salt d'aigua, i després fem una passejadeta tranquila per l'artiga de Lin.
Arrosseguàvem el cansament dels 2 dies anteriors, però el tercer dia tampoc es va quedar curt. Com a mínim l'entorn natural i bucòlic, ens va fer oblidar les mascaretes i la calor.

Escapada a la Vall d'Aran: Dia 2 . Betrén i Escunhau

Després da caminadeta del dia anterior estàvem una mica planxats 😅

Avui tocava una jornada tranquil.la de paradeta japonesa, cotxe, baixar i foto. Això si el temps ho permetia, perquè la previsió era d'inestabilitat. Tot a punt? vinga, doncs!






















Vam anar  fins al pàrking dels Uelhs deth joueu (ulls del jueu) però just arribar, es va fotre a ploure.
Una retirada a temps, sempre és una victòria. Vam tornar cap a la casa. Per la tarda, si el temps ho permetia, ja fariem un altre cosa.

Dit i fet, el dia es va aclarir i per la tarda vam anar a fer una caminadeta des de Vielha fins a Escunhau passant per Betrén. Res, segons el paper, caminadeta fàcil, apta pels críos i blablabla.

xino xano vam arribar a Betrén, i vam seguir el  curs del riu fins arribar a Escunhau...

Quan vam arribar a Escunhau, l'etern dilema: tornar pel mateix camí o ruta circular?  vinga va! tira milles i tornem per l'altra banda , que així veurem coses diferents!

I així, jugant jugant, vam arribar a Vielha per l'altre costat. Gairebé 9 km. no està malament per un dia que va començar amb pluja i sense ganes de moure'ns i que vam acabar amb sol i tant cansats com el dia anterior... Només un xarrup de Cassís ens podria fer recuperar l'energia perduda 😉

Escapada a la Vall d'Aran : l'arribada (2a part)

Havent dinat i havent-me fotut la nata al riu... Hi havia 2 opcions: anar a descansar o anar a fer una excursió de tarda.

Com que som una mica massoquistes, vam anar cap al "bosc de Carlac". Segons havia llegit, era una excursió senzilla, apte x nens amb alguna pujadeta.

Arribant al poble de Bausén, s'inicia una ruta circular que et porta al bosc encantat. Primers passos amb un sol de justícia, i primeres baixes a l'expedició. Els "valents" seguim, amb l'esqué de trobar un parell de catxés.

Passat el poble, el cementiri i un arbre centenari que sembla sortit d'una postal ens indica el camí.

Una estoneta de caminar, i ens trobem el començament del bosc. Els catxés?  a propet, uns 2 kilòmetres... cosa fàcil 😏
Collons! tot el camí de pujada... tot sigui per trobar el catxé més al nord de Catalunya...

I finalment vam trobar els catxés... amb els arbres vigilant-nos, i els bolets, els llimacs i la fageda acompanyant-nos tot el camí.
De tornada, baixada avall, que la merda corre... amb el genoll "tocat" per la caiguda al riu del matí, costa una miqueta més. Això si...la Berta va aguantar com una "jabata".

El campanar del poble, indica el final del camí de tornada. El primer dia de les nostres particulars vacances superat!  Reventats després d'haver dormit 4 hores, haver conduit 4 hores més, i haver caminat més d'11 km. ens mereixiem un sopar com deu mana, i un xarrupet de licor de Cassís... 😎

Escapada a la Vall d'Aran : l'arribada (part 1)

Des dels primers mesos de l'any ja vam veure que aquest estiu no seria normal... i les vacances tampoc. Almenys hem pogut fer els dies de festa que teniem previst i hem pogut "netejar-nos" el cervell d'aquest llarg confinament i aquests mesos durs de treball.

Si el virus no ens hagués putejat les vacances, ja vaig dir en algun moment que aquest any tocava anar a la Selva Negra, a Alsàcia , a Baviera, a Europa-park, a Legoland, a Neuschwanstein... 

però el destí ens ha portat a fer una escapadeta a la Vall d'Aran gràcies a la Neus i el Lander. La Meri no ho veia clar, però hi accedeix, que ja és molt.

La setmana prèvia , els rebrots van fer confinar El Segrià i això ja ens posava en guardia... mira que si no podem anar ni al Pirineu!!! (Meri, deixa de mirar Twitter)  però a la Vall d'Aran la cosa s'ha mantingut més o menys neta, i al final vam poder pujar-hi.

Regla numero 1: aixecar-se aviat.

Regla numero 2: si pots fer-ho d'una tirada, millor

Dit i fet. A les 5 i pico ens vam aixecar...(vacances normals, eh?), i vam anar tirant. A les 10 del matí, ja estavem a puesto i ens esperaven els nostres amfitrions.

Com que no sabem ni els dies que podrem estar ni el temps que tindrem, ens posem en marxa i fem la nostra primera excursió.  El Saut deth Pish.  El meu cervell ho havia esborrat, però de fet, ja hi haviem anat un cop. No passa res! el dia acompanya i la idea era dinar de picnic i disfrutar de la natura. 

La tranquil.litat i aire pur que es respira, ens recorda el viatge a Suïssa de l'any passat.

Després d'una visita a la cascada, vam anar a jalar. Vam localitzar un tros d'ombra a la voreta d'un rierol. Només s'havia de passar un caminet saltant les pedres, estil humor amarillo amb les Zamburgueses.

 Sembla extrany, però en menys de mig dia, ja ens vam oblidar de la gent, les mascaretes quan estàvem sols, de la calor... de tot.

Estava cantat, però tornant a passar per les pedres me la vaig fotre i amb mi el Roc, que va anar directe a l'aigua. Això si que és començar amb bon peu un viatge :D

Tancat (per vacances)?

El rànquing de posts més vistos ja fa temps que l'encapçala el llac Blausee de Suissa. Pel que sembla cada dia hi ha algú que acaba entrant a xafardejar sobre aquesta excursió que vam fer l'any passat... Gairebé de casualitat, i que va ser una de les grates sorpreses del viatge. El Roc amb febre, no sabiem on anar... i tirant de mòbil vam descobrir aquell petit paradís.

Doncs bé , aqui estem... En aquest post-confinament extrany... Aquestes vacances "enmascarades" i aquests rebrots amenaçant com l'espasa de Democles.

Aquest any en que haviem d'anar a la Selva Negra, ens haurem de reinventar les vacances. El tancament de Lleida ens complica una mica més el pla B. Si no podem, tirarem d'imaginació i improvitzarem. La lliçó de Blausee, és el camí... de vegades les coses que  no planifiques, són les que surten millor....

BON ESTIU!