Bretanya i Mont Sant Michel : Dia 1 ( Duna de Pilat)

 Doncs ha estem en marxa un altre cop! Començavem les vacances i aquest any havíem triat anar fins al Mont Saint-Michel... O sigui que som-hi!!!! 

5:15 del matí, carretera i manta 😉

Ens esperaven unes 7 hores de viatge fins arribar al Càmping Pyla, a prop de la Duna du Pilat. Això està a menys d'1 hora de Burdeus.

Finalment, vora les 16h ja erem a puesto. I sorprenentment estavem a prop de la duna.... Estavem al costat!!! 

La curiositat va fer que pugessim a mirar... I com bons pares que som,  no vam ni agafar aigua... Primera ascensió i costava un colló. Anar ràpid volia dir treure el fetge per la boca... 

Quan vam arribar a dalt, un cop de vent i fa volar el barret de la Meri... I el meu instint em fa baixar corrents. Això vol dir que havia de tornar a pujar... Quin matat! 

A dalt, la canalla es va tornar boja i va comença a saltar, córrer, baixar per les rampes de les muntanyetes, fer la croqueta... 

La curiositat d'anar més enllà, i de xaferdejar a veure que es veu des d'allí... Va fer que anessim avançant més i més, i anéssim pujant munyanya...

Diuen que la duna té uns 100m d'alçada... I m'ho crec... els nens semblaven incansables... 

Vam xalar com camells! 

Després de gairebé 2 hores de fer l'indi i de quedar-nos bocabadats amb el paisatge, tocava baixar i descansar...  Els nens encara tenien energia per pujar i baixar uns quants cops més... 

Després, tocava descansar i sopar per recuperar energies...  Mentre pel cap se'm passava la idea de tornarhi a pujar per fer fotos de la posta de Sol...

Pintaven bastos perquè després de sopar semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment... Núvols  i llamps... Que podia fer?   Pujar 😃

Impressionant... Fins que va posar-se a ploure i tronar i vaig llargar per potes... No fos que em trobessin alli dalt fregit per un llamp 😉

Primer dia superat!!! 

Almanac gamer 2022: segon trimestre

 El segon trimestre, que encara no s'ha acabat, no és que hagi tingut menys vici que altres mesos... si no que menys jocs m'han ocupat més temps :D

Ratchet & Clank: rift apart (15 hores)

Se'm va posar a tiro per un mòdic preu de 20 euros, en versió digital per Ps5 i no vaig poder resistir-m'hi. Aquesta aventura espacial amb tocs de dibuix animat és molt molt recomanable. Confirmo les sensacions al mando, de que el joc se sent de nova generació... textures, moviment, canvis d'escenari, càrregues de pantalla ridículament curtes... un joc simpàtic, distret i molt divertit.  La seva dificultat és baixa, (vaig haver de jugar-lo al mode més dificil) i segurament amb 8 o 10 hores el tens fet... però me'l vaig pendre amb calma i el vaig intercalar amb altres... 

Resumint: un joc excel.lent, curt, facilet i divertit.

Dark Souls III  (75 hores)

Per fi em vaig decidir a fotre'm  amb un Souls.... els intents anteriors havien resultat fallits.  Dark Souls I em va desesperar per l'apartat tècnic i gràfic. El vaig deixar.   Bloodborne, el vaig començar però encara no hi havia trobat el punt i el vaig aparcar (tot al seu temps)...

...i va arribar Dark Souls III, un desafiament per "provar-me" com una pre-temporada per atacar en un futur l'Elden Ring.

Primer de tot, vaig aprendre a morir, a patir com un condenat i a repetir i repetir fins aconseguir trobar el truc per matar a infinitat d'enemics finals ...

Em va agradar, sobretot el diseny de nivells... els castells amb passadissos secrets, zones que comuniquen sense saber-ho,  masmorres, exploració a tope i la sensació de perill i d'estar en un autèntic tren de la bruixa on la missió del joc és putejar-te.i matar-te.

Tot i així, el joc tenia un defecte.... per mi la dificultat d'algun boss final, era extrema... i et pot acabar cansant la frustració i repetició estèril . Per sort, en el joc vaig descobrir que podia invocar "esperits" que et podien ajudar en algun que altre moment per vèncer al jefe.

Li poso un excel.lent, perquè si no és perfecte, ni molt menys tècnicament.... les localitzacions són espectaculars i el combat i varietat d'armes és una meravella.

75 hores vaig trigar en acabar-me'l. 

Elden Ring  (200 hores)

Més aviat del que em pensava... em van deixar l'Elden Ring, i s'havia de provar. la fantasia medieval per excel.lència.

Sens dubte el joc de l'any i ves a saber si de la dècada. Una conjunció de jugabilitat Dark Souls amb el món obert estil Breath of the wild.  El que sorprèn és la seva magnitut. Les terres intermitjes tenen més capes que una lassanya!

Encara no me l'he acabat... només el falta l'enemic final suprem,  que serà qüestió d'hores o de dies, ves a saber.

El joc et dona la llibertat d'afrontar com vulguis la teva missió... pots triar la teva manera de jugar i anar evolucionant cap on vulguis... atacar a distància amb màgies, atacar amb força amb espases... no hi ha una manera de jugar als souls... hi ha mil maneres de morir...i  cadascú ho afronta com vol o com pot.

I jo, que no sóc especialment destre amb els combats, faig el que puc... utilitzant tàctiques rateres si fa falta, tirant 200 fletxes a distància, amagant-me, és igual... la qüestió és avançar. I mola!.

El món és enorme, una sola zona del mapa, ja podria ser considerada com un joc en sí mateix... i després, dins de cada zona trobem castells, masmorres, coves, mines, ruines, presons, fortaleses, enemics itinerants...  El que més m'ha agradat és la sensació que tens d'estar dins d'un món hostil, on et volen putejar cada mig minut. Tot i ser món obert, conserva l'escència dels Dark Souls.

Té defectes, igual que els Dark Souls... baixades de frames, enemics repetits... però la sensació de continu descobriment és brutal, i només per això ja ha valgut la pena provar-lo. 

La pretemporada amb el Dark Souls 3 va servir per apendre els "tics" del  joc i poder intuir per on et poden venir les bofetades...

En fi, que tan bon punt com me'l peti, descansaré dels jocs llargs i oberts... 200 hores no són "moco de pavo".

GOTY 2022

Net i polit

 Una setmana després... puc dir que ja estic curat, net i polit. Em vaig fer la prova dissabte, per saber si la cosa anava per llarg... i va sortir negatiu, o sigui que ja estic a tope. Ja puc tornar a dormir al meu llit 😅

La cosa ha estat més lleu del que em pensava, tot i que vaig estar 2 dies amb febres de 38, 38'5... i li costava baixar. La tos la vam aguantar a ratlla a base de caramelets i poca cosa més... paracetamol, ibuprofeno, acetilsisteina i algun ventolín que altre...  tot remeis naturals 😏

El dimecres me'n vaig anara  a córrer pel faro... (córrer és un dir perquè no vaig aguantar ni 1km), però imagino que algo devia cremar...

En fi, esperem que aquesta "dosi de record" natural m'hagi servit per estar tranquilet durant aquestes vacances... vinga, bon estiu!!!

Siempre positifo... Nunca negatifo

 Bueno, el mite tarragoní ha baixat del pedestal i ha caigut a terra. Em vaig salvar de les altres onades... Les bombes queien a prop però devia ser sort.

Ahir li vaig fer un test a ma mare perque feia dies que havia vingut de l'Inserso amb una faringitis sospitosa...  I efectivament la prova va ser positiva.

Jo anava amb la mosca darrera l'orella perquè tenia una mica de faringitis... La Berta havia estat 3 dies amb febre... Que si els aires... Que si he agafat fred... I vaig decidir ferme-la  per descartar. Resultat: negatiu.

Però on jo veia blanc, la Meri veia una petita ombra de sospita. I per la nit va començar la tos i mocs... Així doncs, avui la he repetit..

 I touché!!! 2 ratlles clares... Era qüestió de temps... 

De moment, dia 1: la febre ha anat pujant. Fins a 38 i pico, i la cabrona és dura de pelar i li costa baixar a base de paracetamols.

Mocs i tos en mode "random"... A ratos si, a ratos no... A veure els propers dies, no vull mal de cap!!!

Per endavant, ens queda una setmaneta de tancament, series, play i sofà.... Perquè emigro al sofà... 

La costat positiu és que ja estaré inmunitzat per les properes vacances i potser m'estalvio una 4ª dosi....

En fi... Cuideu-vos!!!

P. D. Per passar millor el primer dia, el Nàstic m'ha donat una alegria i per uns moments m'ha fet oblidar els mocs, la ffp2 i tota la merda de setmana que em queda 😉

Un dia Pixel

 Havia arribat el dia... 10 de Maig... el dia d'anar a Berlín a rescatar el meu mòbil. Que no saps de què va? mira el post anterior... 😉

Com deia Guardiola... si ens aixequem ben d'hora, els catalans fem coses...  De matinada, vam anar cap a l'aeroport. Hora de sortida de l'avió Barcelona-Berlín 7'20h.  Com un engranatge de rellotge suís, tot anava com una seda. Aparquem, pugem a l'avió, surt puntual, arriba puntual... a les 10h ja erem a Berlín.

Vam agafar un ticket de transport vàlid per tot el dia, per un mòdic preu de 10 euros, i vam anar cap des de l'aeroport Berlín-Brandemburg fins al centre, a Alexanderplatz, on haviem quedat amb la Vane, el meu contacte berlinès. Tenia un regal per mi 😏

A les 12, entre emocions i nervis, vaig fer un unboxing ràpid del mòbil. Tovaca provar a veure si li havien sentat bé els 5 mesos de repòs a la capsa, esperant ser entregat al seu flamant nou amo.

De lo nerviós que estava, que no m'entrava la tarjeta Sim. S'havia d'actualitzar a base de bé, i per això ja vam portar bateries portàtils. Ja que estavem a Berlín, haviem d'aprofitar i provar què tal feia les fotos...

Com haviem matinat, i mentre configurava el mòbil vam jalar un wrap  en una terrasseta al costat d'Aleksanderplatz.  Després, aprofitariem l'avinentesa per fer el turista per un dia.

Com ja he dit, vam començar per Aleksanderplatz... i aqui tenim la primera foto oficial amb el nou mòbil... la torre de TV amb l'estació... 

Vam seguir la ruta en direcció a la porta de Brandemburg, passant pel costat del riu Spree, la catedral (Berliner Dom)... i mirant-nos de lluny els esplèndits museus del Pergamon i l'Altes Museum... (ja hi haviem anat el 2008)...

...I cap als volts de les 14h. vam arribar a la porta de Brandemburg. Sota un sol de justícia, vaig provar la lent gran angular, els videos....  segurament mirava més el mòbil que el panorama, però tant se val...  jo amb el mòbil, l'Albert amb els catxés... "cada loco con su tema"...

Vam passar a buscar un catxé pel parc de Tiegarten, al costat del monument als jueus assassinats d'Europa... i després tocava despedir-se de la Vane, i anar a fer una cerveseta a l'ombra. Els 28 graus i el sol de justícia es feien notar...

Cap a les 15h. amb la cerveseta al cos, vam passar pel davant del parlament (Reichstag) per admirar-lo per fora. No hi entrariem, perquè també l'haviem vist i s'havia de demanar hora... tot i que em vaig quedar amb ganes de tornar a pujar a la cúpula de Norman Foster...

Per treure l'espineta de pujar a algun lloc per veure el panorama, vaig engatussar a l'Albert per pujar a la Columna de la Victòria (Siegessäule).  

Qui em conegui, sap que si hi ha una torre, cúpula, campanar, pirindolo o el que sigui que es pugui pujar per fer fotos panoràmiques des de dalt, jo sóc el primer matat a pujar-hi. I dit i fet, 285 escales, i a disfrutar de les vistes amb un airet que anava de perles per eixugar la suor del moment.

Passades les 16h. vam anar cap a l'esglèsia-memorial Kaiser Wilhelm, Esglèsia no gaire antiga, del 1890 però que va quedar destrossada amb la guerra mundial i la van conservar tal com va quedar, construïnt al costat una de nova. 

D'allí, vam anar aconstant-nos un altre cop cap al centre... passant per Potsdamer Platz i anant a ver la típica foto de güiri al Checkpoint Charlie... el punt de control que servia de frontera a la Berlin dividida durant la guerra freda.

Eren ja vora les 18h. i el nostre cos ens demanava jalar. No sé si allò es considerava dinar, berenar o sopar... Al costat del Checkpoint Charlie, vam trobar una espècie de food-tracks amb una zona de platja/chill out on ens vam endrapar un kebab XL en un molt bon ambient.

Amb la panxa plena, vam agafar el metro per anar al que seria la nostra última visita... a la East Side Gallery, que és com es coneix la part que queda dempeus del Mur de Berlín, amb els seus icònics grafitis.

Ens va fer especial il.lusió retrobar-nos amb el mural pintat per Ignasi Blanch, un artista català de Roquetes i amb el que ens vam fer la típica foto de grup fa 14 anys...  

Aix... com passa el temps! i que bé que ens ho vam passar!!!!....

El temps apremiava, i s'anava acostant l'hora de marxar de Berlín... no era qüestió de perdre el vol, que l'endemà treballava!

Finalment, a les 2 de la nit, amb més de 22 mil passos a les cames, vam arribar a casa... a descansar que ens ho haviem guanyat, i a les 6'30 sonaria el despertador 😭

En fi, que va ser un dia rodó, vam tornar a visitar una ciutat preciosa, vam tenir bon temps, ens ho vam passar bé... i sobretot, sobretot, sobretot... vaig recuperar el meu nou telèfon...  a veure el que dura! 😎