Bretanya i Mont Sant Michel: dia 7 (Fort La Latte i Saint Malo)

 Últim dia a la zona de "dalt" de la Bretanya.  La idea era anar a Sant Maló o Dinan... però vaig veure que els de derutaenfamilia havien anat al Fort La Latte, que estava relativament a prop de Sant Maló i em va semblar que seria una bona excursioneta per fer  al matí. O sigui que vam alimentar als cavalls i vam agafar el cotxe... 

En una horeta i mitja, ja hi erem...  vam aparcar i vam fer el caminet fins trobar la fortalesa La Latte (també coneguda com Chateau de la Roche Goyon). Hi havia rutes per anar caminant cap al Cap Frehel que no vam fer.

Es veu que el castell, del segle XIV, va ser una fortalesa que van construir per defensar-se dels anglesos... i es va guanyar la fama d'inexpugnable perquè no van aconseguir conquerir-la mai. 

Entre penya-segats, a 60 metres d'alçada i amb un pont llevadís, sembla que ho tenien complicat per conquerir-la. Naltros, pagant poc més de 6 euros, ho teniem més senzill.

Vam visitar el pati interior, els baluards i torres de guaita... el forn de pa, el pou... però la cirereta del pastís estava al mig. La gran torre principal.  Les vistes de la costa maragda i el cap Frehel eren espectaculars...

Des de dalt, es podia veure realment la magnitut del castell amb l'espectacular entorn. Costava una mica pujar, però valia la pena. De fet no recomanaven que pugessin les criatures...  Unes quantes fotos més... i cap a dinar!

 

Una creperia al costat del parking era el lloc ideal per recuperar forces. Sobretot amb els postres, vaig quedar tipo com un bocoi 😎

En acabar, vam fer cap a Saint Malo... a uns 45 kilòmetres. Passant per poblets, vam tenir ocasió de veure la diferència entre l'anada i la tornada...  A l'anada vam trobar barques varades en platges seques, com si estiguessin abandonades... i al tornar a passar-hi les barques suraven a l'aigua del mar, i la platja havia despaparegut... cosa de les marees...

A Saint Malo vam aparcar prop de l'entrada a la muralla, i el primer que va ser és anar a veure la zona del Castell de Sant Malo i el Fort nacional.

Un cop vam ser a llarga platja de la ciutat, tot i no portar banyador, no vam poder deixar d'anar a tocar l'aigua, buscar petxines, a passejar per la sorra...a fer fotos de les muralles i el Fort Nacional...  Tot un entramat de troncs separava la platja de la muralla, deixant entreveure com de fortes devien ser les onades quan pujava la marea i la mar estava picada...

La veritat és que estava calenteta, i donaven ganes de fotre-s'hi!!! l'airet era fresquet, això si!... però bueno, una estona de relax platger i vam anar a fer una volteta pel casc antic.

La catedral, romànica i gòtica,  ens va sorprendre gratament per lo inmensa que era per dins, i els vitralls... maca perquè si! ... Uns quants carrers més, plens de gent comprant jalar (gofres, galetes, gelats, creppes... )i vam tornar cap a buscar el cotxe... no sense abans escapar-me per pujar a la muralla a fer 4 fotos...

Després de molt rumiar-ho i com que era la última nit, i em vaig tornar a escapar. Aquest cop a l'hora de les bruixes. Volia veure el Mont Sant Michel de nit, i veure si estava il.luminat. La meva sorpresa va ser que per la nit només es veien les 4 llumetes de les cases del costat de l'abadia, però què hi farem.

Vaig intentar fer unes fotos amb la càmara réflex però sense trípode resultava complicat i he perdut bastanta pràctica. Amb el mòbil, vam fer el que vam poder... tira bones fotos de dia, fa certa màgia de nit... però no li demanis massa més a la distància.

En fi.... que això ja feia olor de final de viatge... quedava la baixada, però  el temps vola!

Au revoir! Mont Saint Michel!!!! 😉

Bretanya i Mont Sant Michel: dia 6 ( El Mont Sant Michel)

 Havia arribat el dia D, el dia que visitariem el Mont Sant Michel. Amb el planning tant ajustat, vaig agafar entrada anticipada per visitar l'Abadia, i així evitar cues i sorpreses. Era divendres, i pel que sembla ser, els francesos començaven les vacances aquells dies... o sigui que la idea era anar-hi aviat per no trobar la marabunta de gent.

Teniem l'allotjament a propet, però per anar-hi s'ha de deixar el cotxe al parking "oficial" si no vols ensurts. O sigui que vam aparcar a l'extens aparcament, que en temporada alta costava 15 euros i vam decidir que hi aniriem caminant. Primer, perquè eren uns 3 kilòmetres xino xano de caminet senzill (com anar al Far de Tarragona)... i segon perquè així disfrutariem de les vistes a la "roca".

El camí, realment és molt planer i senzill, apte per tothom... o sigui que donava per fer unes quantes fotografies. Mentrestant, la Berta i l'Abril buscaven caragolins i fonoll perquè mengessin...

Si, sempre és la mateixa foto, però bueno, aqui hem vingut a això!! no? 😀

I al final vam arribar-hi! hi havia marea baixa... fins al migdia no aniria pujant... però pel que es veu, no era dels dies que pujava més.

Vam travessar la porta de la muralla i el que ens vam trobar son uns carrerons medievals petits i ascendents...  xino xano, vam anar agafant alçada... rampetes i escaletes....però sempre amb bones vistes... de l'Abadia a dalt... de la platja a sota...

Des de les zones de la muralla, es podia veure l'extens paisatge... extenses zones de sorra i aigua... que deixaven entreveure un paisatge encara més brutal amb la marea alta. I de llunt es veien formiguetes que caminaven per la sorra, excursionistes que passejaven pels fangars...

Curiós era també veure tot el camí que haviem fet a vista d'ocell...  collons! si hem vingut d'allí al final!!!

Amb les entrades comprades, per un mòdic preu d'11 euros, tot va ser més ràpid...  L'Abadia no és que sigui massa gran, de fet de seguida vam arribar a dalt de tot... una plaça amb vistes infinites, i l'esglèsia... però em va sorpendre la quantitat i varietat d'espais que vam veure...  Claustre, capelles, zones i estancies on els monjos feien vida...  Sales de biblioteca, menjadors... fins i tot una sala amb una enorme politja, que servia per pujar el material de de baix cap a l'abadia. Sense cap dubte, val la pena visitar-la si has arribat fins aqui dalt!!!

I jugant, jugant se'ns va fer l'hora de dinar. Com que anavem amb críos, i la densitat de la turistada anava augmentant, vam anar cap a fora de la muralla, on agafariem un autobus gratuït per tornar al parking.  Hora d'alliberar als caragolins!!! que havien fet la visita completa sense pagar!!!

Si, ja ho sé... no vam veure la marea alta, i si no has vist la marea alta i la marea baixa al Mont Sant Michel, és com si no hi has estat...   doncs què hi farem!!! un altre dia serà!  😉

Després de dinar,  mitja jornada merescuda de descans... el tute que portavem de tots els dies era important. A més, vam aprofitar per fer rentadores... 

Havent berenat (naltros i els cavalls), em vaig emportar a la Berta i el Roc al meu racó preferit, amb l'esperança de trobar-nos algun ramat de bens...  

La tanca era oberta, i un pastor muntat en un quad les estava agrupant per fer-les marxar... haviem arribat just a temps!!! 

Com bojos, la Berta i el Roc van córrer amb una missió clara... tocar els bens. La Berta ho va aconseguir... al Roc se li van escapar...  (per sort el pastor no ens va fotre la bronca).

El ramat, poc a poc, va anar creuant la carretera, passant pel costat del nostre cotxe, i deixant el prat per nosaltres sols.

Ja que hi erem... vam anar a la zona de la "ziga-zaga" on vaig fer les fotografies de la posta de sol el vespre anterior...  Mentre ells corrien i saltaven... jo m'entretenia fent fotos... no em cansava... i ells semblava que tampoc 😀

Per acabar, vam anar a veure uns altres bens que hi havia en un tancat a prop d'allí... però aquestos ja no s'acostaven prou. Només ens van dir que es trobaven molt BEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE 😂

....abans d'arribar a l'allotjament, vam fer una última parada per veure un antic molí de vent.

Aquella nit, vaig reservar-me i no vaig abandonar la familia...  reservaria forces, que encara em quedava una última nit al Mont Sant Michel 😉