Eren les 3'30 de la nit que arribàvem a Keflavik... i la claror indicava que el sol ja havia sortit. Però el nostre cos, deia que eren les 5 de la nit, i que el vol i els pets d'algun passatger, ens havien deixat tullits.
Després d'una bacaineta... a les 9 ens esperava un cotxe a la porta de l'hotel. Costa una mica d'entendre's, però al final ho he pillat: l'ultim dia, em diuen que deixi el cotxe al parking de l'aeroport, obert amb les claus a la guantera: però que el robaràn!!! ... no problem, there is no problem.... bueno, no hi deuen haver lladres a Islàndia... doncs vamos allá!
Iniciem la ruta que ens farà recòrrer prop de 400 km. Per començar no està gens malament! sort que aquestos condueixen per la dreta. Ara bé.... de senyalitzacions, més ben escasses, i el GPS en aquesta ocasió, serà un trist mapa d'hotel.
Arribant a Reykjavik, com que no l'haviem vist prou bé, donem unes quantes voltes de reconeixement, buscant una carretera que ens porti a la 1a parada. Però com ja he dit... les senyalitzacions, semblen noms del catàleg de l'Ikea, sense la tauleta Lack o l'estanteria Expedit, clar.
Total, que amb 1 hora de retard, i per una carretera que no era la que havia de ser, acabem arribant a Thingvellir, lloc històric islandès, al bell mig de la falla que separa la placa europea i la nord-americana. Tot seguit, cap a Geysir, a veure sortir el xorro d'aigua a tota potencia.... es la bomba! (com tirar-se un pet en un jakuzzi). Unes quantes cascades més de propina, unes quantes carreteres més en obres, pistes de grava, i alguna que altra ovella.... i arribem al nostre 2on destí: Vik i el seu famós vicari.... (continuarà!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada