La ruta per Invernàlia pràcticament s'havia acabat però encara quedave chicha. Ens esperava la cascada més potent d'Europa: Dettifoss. Dífícil no mullar-se davant de tal panorama... i encara més difícil: treure alguna foto sense gotes d'aigua a l'objectiu. Prova superada, no sense penúries... llàstima de temps, que si fes un dia assolejat, es veuria un preciós arc de San Martí... Hosti! una escletxa al cel! ... i es va obrar el miracle:
Després del subidón, tocava endinsar-se en les terres de lava i foc... la terra dels dracs. I la veritat és que es va notar... el Sol va començar a sortir i dels 4º vam passar a uns abrasadors 9º :)
La terra a Islàndia fà xup-xup, i quan un té fred... què millor que acostar-se a una fumera per escalfar-se... només faltaven les costelletes i la llangonissa...![]()
De la caloreta, a un li agafaven ganes de banyar-se dins dels cràters.... llàstima que el banyador me l'havia deixat al cotxe!
...i així acabava aquesta volcànica jornada.... amb un regust a sofre i una oloreta a pet de coca amb ceba :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada