MISSION COMPLETED

... "El 27 de setembre de 1945 la II guerra mundial, per fí va acabar. Els Commandos havien completat amb èxit la missió. Després de superar algun problema logístic, l'Oktoberfest va claudicar. Les carpes estaven més plenes del que esperàven, amb lo que van necessitar 2 nits.

Paulaner, Haufbrauhaus, Augustiner, Lowenbrau i altres recintes plagats de cervesa van estar a punt d'explotar, però l'ajut de la població local alhora de buidar els tancs va ser crucial. A un ritme de litre per hora, els tancs s'anaven buidant, provocant l'inundació dels lavabos.

Els plànols enviats per intel.ligència no eren del tot exactes. De Maisels i Dibbels... ni rastre. Per tant, els Commandos es van concentrar a la carpa SPÄTEN per buidar les gerres explosives a la senyal en clau "Ziga-Zaga" i "Am Brossio".

La segona part de la missió, a la zona rural de Füssen també va ser un èxit. Es van passar 2 dies camuflats al castell de Neuschwanstein. Gràcies a la boira i a l'inestimable ajut dels contactes de la resistència Otto i Ludwing, no van ser descoberts.

Hores després, la guerra oficialment s'acabaria i els herois serien condecorats amb la màxima distinció al mèrit: un imant del castell de Neuschwanstein... "

Mission Completed!!!

Commandos a la carpa SPATEN en plena missió

Castell de Neuschwainstein


Els herois de la Oktoberfest. 26/9/1945

COMMANDOS 2: Operació MUNICH (pt.2)

Després d'uns quants dies sense novetat en el front, els serveis d'intel.ligència, conjuntament amb la Resistance van descobrir qui s'amagava darrera de les espíes alemanes. Quedava així desenmascarada la última esperança nazi. Els Commandos van ser alertats del perill que tenien aquelles fèmines...

TOP SECRET. EYES ONLY.

Atenció a tots els Commandos, els passem els retrats de les espies i una petita descripció. Ès de vital importància que memoritzin el més mínim detall.

La Secció OKTOBERBOYS:

D'esquerra a dreta:

1.-GUSSY-CAT. És una experta en codis xifrats. Capaç de beure litres de cervesa sense que, aparentment, li afecti.

2.-LAN-BIER. Experta en control mental, després d'haver estat un temps ingressada en uns psiquiàtric de l'Alemània de l'est. Molt perillosa si comença a tossir.

3.- AL-POLLER. També se la coneix com la "hormigonera" bàvara. Capaç de matar a sang freda per una Franciskaner.

4.- SKROTTENTAG. És la tresorera del grup. Disposa de tots els preus de les cerveses de la província. Difícil d'estafar en estat sobri. Punt feble: coca amb ceba.

La Secció OKTOBERGIRLS:

D'esquerra a dreta:

1.- NEUS-CHWANSTEIN: Experta en camuflatge. Utilitza els seus coneixements mediambientals per preparar emboscades a la Selva Negra.

2.- KRIS-TAL BIER: Capaç de muntar un campament militar amb toldos de lona de floretes. El seu punt feble són els cargols a la llauna.

3.-METZ-ELDER : Possiblement l'espia més perillosa de totes. Amaga els plànols del recinte de l'Oktoberfest a l'escot. Pràcticament impossible robar-li i no morir en l'intent.

Cada una d'aquestes espíes, per si sola, podria aniquilar a tot el commando. Molta precaució. La millor solució es convidar-les a cervesa fins a l'extenuació.

MOLTA SORT EN L'INTENT. ELS SERVEIS SECRETS.

CREMAR DESPRÉS DE LLEGIR

COMMANDOS 2: Operació MÚNICH

...Un any després d'haver completat amb èxit la missió a Berlín, els COMMANDOS van ser reclutats de nou. La II Guerra Mundial havia acabat... o això pensaven...

"(...) la II guerra mundial oficialment havia acabat. Berlín havia caigut. Poc pensaven els Commandos que tornarien a ser cridats a files. Però el General en cap Ryanair els va convèncer amb una oferta que no podrien rebutjar.

La missió era complicada, gairebé suïcida, i requeria de la màxima coordinació.

El Dia "D" havia arribat. 23 de Setembre de 1945. Hora "H". 14'00. Les unitats aerotransportades havien de sobrevolar Memmingem on els Commandos farien el primer desplegament tàctic.

Després d'aterrar i reunir-se al punt marcat, l'objectiu era arribar a MÚNICH on l'exèrcit nazi havia col.locat grans quantitats d'explosius preparats per esclatar. Era el llegat de Hitler... morir matant.

Els mapes indicàven que la zona indicada amb la paraula clau "Oktoberfest" estava minada. Més de 30 hangars contenien tancs plens fins dalt d'explosius liquids de color daurat. Eren molt perillosos. El procediment seria buidar aquests tancs amb unes gerres fetes a prova de bomba. Si fos necessari, els Commandos s'haurien de beure els explosius per salvar milions de vides.

Els hangars anomenats Paulaner i Dibbels serien els més complicats de buidar. A la zona Maisels... alguna cosa "túrbia" s'amagava. Espíes alemanes els intentarien distreure i evitar que es completés la missió. La seva tàctica, oferir-los gerres plenes de civada... entre els pits (.)(.) que els deixarien atordits.

Els serveis d'intel.ligència estaven treballant per desenmascarar les espíes. Tan bon punt es coneguessin les seves identitats, les fotos serien enviades als Commandos.

La missió era extremadament complicada. Només tenien 2 dies per buidar els tancs. Després, haurien de fugir de la capital bàvara i amagar-se al castell de Neuschwanstein. Més endavant, rebrien més instruccions (...) "

El Oso Yonky

No sé on està el BUBU, però dilluns passat ens vam trobar l'Oso Yonki. Estava tocant-se els ous i prenent el Sol, després d'haver-se fumat un porrillo. Així està de moreno el paio... Mireu quina pachorra!!

Memòries d'Àfrica (X) : Zanzíbar

Vam marxar del continent, sense canviar de país, per anar cap a l'Illa de Zanzíbar.

Pels que no ho sàpiguen, Tanzània és la unió de Tanganica i Zanzíbar, que van formar el país als anys 60 (Tan-Zan-ia).

10 minuts després d'agafar l'avió, i desde la finestra, contemplàvem el Kilimanjaro des del cel. Ara no ens el tapàven els núvols i la vista era espectacular. Vaig veure una coseta, que em va fer pensar que el Jesús Calleja estava per allí a dalt esquivant "piedras como catedrales"... però no, era el vidre de la finestreta, que estava més brut que un mitjó al Serengueti.

El canvi en arribar a l'illa és brutal. Això és Tanzania??? o és Jamaica? m'estas estressaaandoooo... Ambient de república bananera, però amb gent que parlava swajili i molts d'ells amb túnica i el gorro musulmà. Vam arribar a l'hotel després d'una hora de travesia. Era paradisíac. Teniem la platjeta al costat, recent sortida dels catàlegs d'agències de viatges: arena blanca, aigua turquesa, palmeres... AIXÒ ÉS ... LOST!!!!

Activitats, en vam fer unes quantes, com snorkel a l'illeta de Mmenba, tot veient un munt de peixos de colors, algun que altre corall, morenes, estrelles de mar, etc. ... ,massatges o la típica "nedar entre dofins". Bastant fluixeta, perquè a la que veiem un dofí, ens tiravem a l'aigua i quan arribàvem, els dofins ja havien fotut el camp! (almenys en vaig veure sota l'aigua 1 i mig).

Total, que molt bonic però acostumats al ritme "canyero" del safari... els dies de relax són de massa relax!

Per trencar la monotonía, vam rebre una trucadeta del Versió Càmping de RAC1, on vam donar el do de pit tot cantant la mítica JAMBO BWANA per tot Catalunya!. (17h Dimecres 29-07-09) VERSIO RAC1.mp3).

El viatge s'acabava a Stone Town, la capital de Zanzíbar. Una ciutat peculiar, més àrab que no pas africana. Portes de fusta treballada, mezquites, mercadets, burkas... i la espectacular posta de Sol que ens serviria per despedir-nos de 15 dies d'aventures.

Un cop esmorzats, vam marxar de l'hotel de les "mil i una nits" per iniciar el períple que ens tornaria a casa. Això sí, abans s'havia de subornar al policía de l'aeroport, després d'un peculiar: "PROPINA... HAKUNA MATATA"...

...i així vam arribar a caseta, amb 15 kg de roba bruta i 20 GB de fotos i vídeos, però amb la sensació d'haver fet un dels millors viatges de la nostra vida

... continuarà? ...

Memòries d'Àfrica (IX): SERENGUETI pt.3

3 hores de Serengueti donen per molt. Després de sortir del càmping amb la panxa plena i de contemplar les petjades dels nostres amics nocturns, els búfals, ens vam topar amb una lleona que campava xino-xano en direcció al campament. Que se'ls mengin! total, naltros ja hem fotut el camp!...

Estoneta més tard, ens vam trobar unes altres lleonetes amb gana que van atacar a una gacela. Lamentablement per elles, la gacela que estava bevent aigua, es va escapar. Com poden ser tant "torpes"!!! ... em sembla que avui no esmorzaran...

S'acostava l'hora de marxar... a les 10 haviem de sortir del parc o ens farien pagar un altre dia.

Un munt de 4x4 s'apilotonaven prop d'un arbre solitari. Això té bona pinta!. ens vam acostar i el guia va prendre posicions per presenciar una escena digne del National Geografic.

Un lleopard havia caçat un "bambi" i el tenia dalt de l'arbre... i estava VIU! la cosa es posava molt interessant. El bambi es volia escapar, però el lleopard li tenia les urpes clavades. I per acabar d'adobar-ho, 2 hienes estaven sota l'arbre, esperant a que els hi caigués un regalet del cel.

Menja-te-la! menja-te-la ja! .... escapa't! escapa't!! mare meva, quin patiment!... que algú faci algo! ... i 10 minuts després.... patapam! el lleopard deixava al bambi en una branca pensant que no bellugaria, i avall vaaaaaaaaaaaaaaa! El regal havia caigut del cel.

El lleopard va baixar de l'arbre... però amb la pressió de les hienes, devia pensar: a pendre pel cul! i se'n va anar cap un altre lloc. I una hiena, en un obrir i tancar d'ulls, es va emportar el bambi per esmorzar.

Una passada! .... i amb el subidón, se'n vam anar cap a la sortida.

De camí cap a Arusha, visitariem un poblat Massai, que a la Meri li va agradar molt ;) . Després de fer el garrulu saltant amb els Masais, ens van ensenyar una cabana. Aquella pudor a cabra i fum no ens la treuriem ni amb salfumant...

... i l'endemà, agafariem l'avió per anar cap a al paradís de Zanzíbar.

Memòries d'Àfrica (VIII): SERENGUETI pt.2

L'aventura es presentava interessant. Vam arribar al campament del Serengueti... que venia a ser el "càmping públic" i obert. Alguna que altra tenda ja estava plantada, i vam agafar el nostre espai per muntar la "suite". Cap al tard, ja n'hi havia 15 o 20 de muntadetes. Li vam preguntar al guia com és que no hi havia valles ni res, i ens va dir que " no passava res, que com a molt vindria algun animal". A més, ens trobàvem en territori de la mosca tse-tse. Mmmmm... massa tranquilitzador no era. Veient els lavabos que hi havia... la idea era no sortir de la tenda en tota la nit, o si de cas, treure la cigala per algun foradet ;) .

Soparet a la llum de les espelmes i llinternes, i a contemplar les estrelles. Que si vía làctea, que si constelació de capricorn... i se'ns va fer l'hora de dormir. La pregunta era: dormirem???
dins del sac, s'estava prou calentet, i cansats ho estavem prou.

11 h. de la nit. La Meri sent unes rialles que ens eren molt familiars. Teniem un politono que feia el mateix soroll! eren les HIENES! ... bueno, deuen ser lluny, aquí no vindran. Tanquem els ulls i dormirem com angelets...

11'15 h. de la nit. HHHUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAHHHH UUUHHHHHAAAGGGH! ....

serà un Tiranosaurus Rex??? serà el "mecanisme de seguretat" o el fum negre de Lost??? o és l'amorfo de Los Goonies??? No! És un LLEÓ!!! per sort sembla estar lluny... potser 2 km.... potser 3 km... bueno, bona nit!!! i a contar.... zebretes.

3'15 h. de la matinada. Un soroll em desperta. Sento algo que aixafa el terra prop de la tenda i un particular "grrrrsh, grrrrrrsch". Estan menjant herba a 1 pam de la tenda!!! Giro el cap i la Meri també està desperta. "son zebres, que estan menjant herba". Collons! si ho sé conto bitllets!

Si son zebres, les vull veure! vaig a sortir fora un moment a xafardejar.... NOO! pobre de tu que surtis ... com surtis et foto una bona... !!!

Bueno, vale no surto. El Grrrrch, grrrrch se sent per varies zones. Almenys deuen ser 8 o 10 animals... que per sort, sembla que només jalen herba!

I amb les estirades d'herba, ens quedem adormits fins l'hora d'aixecar-nos.

No sabem quantes hores hem dormit.... ni si hem dormit (bueno, jo sí). Increíblement, estem prou descansats ... i vius!!! Esmorzem aviadet tot veient una sortida del Sol espectacular.

Hem somiat que venien zebres aquesta nit??

El guia ens diu que per la nit han vingut les hienes al campament, i les restes dels sopars estan remogudes. I sortint del campament veiem unes petjades força grans. SON BÚFALOS. Però no havien vingut les zebres, aquesta nit???? doncs no! eren búfals! Ai si arribo a treure el cap a les 3 de la nit! Ai mareta!

Després d'aquella nit màgica i kafkiana, ens quedaven 3 horetes per abandonar el parc i ens resistiem a marxar. Voliem més! i en vam tenir més!!! ...