Memòries d'Àfrica (VIII): SERENGUETI pt.2

L'aventura es presentava interessant. Vam arribar al campament del Serengueti... que venia a ser el "càmping públic" i obert. Alguna que altra tenda ja estava plantada, i vam agafar el nostre espai per muntar la "suite". Cap al tard, ja n'hi havia 15 o 20 de muntadetes. Li vam preguntar al guia com és que no hi havia valles ni res, i ens va dir que " no passava res, que com a molt vindria algun animal". A més, ens trobàvem en territori de la mosca tse-tse. Mmmmm... massa tranquilitzador no era. Veient els lavabos que hi havia... la idea era no sortir de la tenda en tota la nit, o si de cas, treure la cigala per algun foradet ;) .

Soparet a la llum de les espelmes i llinternes, i a contemplar les estrelles. Que si vía làctea, que si constelació de capricorn... i se'ns va fer l'hora de dormir. La pregunta era: dormirem???
dins del sac, s'estava prou calentet, i cansats ho estavem prou.

11 h. de la nit. La Meri sent unes rialles que ens eren molt familiars. Teniem un politono que feia el mateix soroll! eren les HIENES! ... bueno, deuen ser lluny, aquí no vindran. Tanquem els ulls i dormirem com angelets...

11'15 h. de la nit. HHHUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAHHHH UUUHHHHHAAAGGGH! ....

serà un Tiranosaurus Rex??? serà el "mecanisme de seguretat" o el fum negre de Lost??? o és l'amorfo de Los Goonies??? No! És un LLEÓ!!! per sort sembla estar lluny... potser 2 km.... potser 3 km... bueno, bona nit!!! i a contar.... zebretes.

3'15 h. de la matinada. Un soroll em desperta. Sento algo que aixafa el terra prop de la tenda i un particular "grrrrsh, grrrrrrsch". Estan menjant herba a 1 pam de la tenda!!! Giro el cap i la Meri també està desperta. "son zebres, que estan menjant herba". Collons! si ho sé conto bitllets!

Si son zebres, les vull veure! vaig a sortir fora un moment a xafardejar.... NOO! pobre de tu que surtis ... com surtis et foto una bona... !!!

Bueno, vale no surto. El Grrrrch, grrrrch se sent per varies zones. Almenys deuen ser 8 o 10 animals... que per sort, sembla que només jalen herba!

I amb les estirades d'herba, ens quedem adormits fins l'hora d'aixecar-nos.

No sabem quantes hores hem dormit.... ni si hem dormit (bueno, jo sí). Increíblement, estem prou descansats ... i vius!!! Esmorzem aviadet tot veient una sortida del Sol espectacular.

Hem somiat que venien zebres aquesta nit??

El guia ens diu que per la nit han vingut les hienes al campament, i les restes dels sopars estan remogudes. I sortint del campament veiem unes petjades força grans. SON BÚFALOS. Però no havien vingut les zebres, aquesta nit???? doncs no! eren búfals! Ai si arribo a treure el cap a les 3 de la nit! Ai mareta!

Després d'aquella nit màgica i kafkiana, ens quedaven 3 horetes per abandonar el parc i ens resistiem a marxar. Voliem més! i en vam tenir més!!! ...

Memòries d'Àfrica (VII): SERENGUETI pt.1

Vam arribar al Serengueti amb la promesa del guía de veure lleons. Molts lleons. I dit i fet... primers metres i ja veiem un caparrot caminant entre les herbes. Això prometia.

El Serengueti es la "llanura infinita" i com el seu nom indica... kilòmetres i kilòmetres de planície i sabana. Seguint pel camí, ens topem amb un altre lleó, amb el cap com una tele de 32 "pulgades" de les antigues :). Olora al vent i ens mira. Grrrrruau!...

I anem passant l'estona fins que salta la sorpresa. Un lleó!! no no, dos!! tres!!! hosti, a veure si ens podem acostar.... moments de vacil.lació, i el guía amb 2 collons, es fot "off-road" i se n'anem directes cap al meollo. I no se'n trobem 3 o 4... se'n trobem 27!!! o 28!!! cullons quina lleonada. Com molen els petitons, els més joves juguen, la lleona més gran vigila, el Rei Lleó dropeja com un "pachá" i altres 5 o 6 lleones més marxen a caçar. Es necessitarà molta teca per alimentar a la gran familia. No donem a basto... faig fotos! faig videos, ara aquí, hosti, aquells d'allà, para el cotxe cullons, que surten mogudes!!! merda, foto borrosa!! ... I així fins que sortim de la "zona 0" abans de que vingui algun ranger a fotre'ns la multa. BUFFF! necessitarem hores per analitzar el que hem viscut!!

El viatge continua i se'n trobem un altre.... si no és el Rei lleó... aquest és el seu pare. Sobre una roca ens observa sense ganes de moure un dit.

Amb tant de lleó, ens va venir la gana i ja tocava anar a jalar. Tenim picnic, i se n'anem a l'àrea reservada. Sorpresón quan acabem de dinar.... s'esvalota el galliner... aquí en passa una de molt grossa!... i el guia ens assenyala dalt de l'arbre que hi ha sobre les taules. Una mamba verde. La seva picadura és mortal... amb lo que em donen ganes d'anar a acariciar-la ;)

El dia més llarg seguiria amb més lleones, guepards, zebres i gacel.les... corredisses i atacs fallits, un intent de rememorar del video de "battle at krueger" amb zebres, gacel.les, lleons i cocodrils de protagonistes i molt més.

Amb tantes emocions ja no recordàvem que tocava dormir al mig del Serengueti. Vam muntar la tenda Quechua i després de sopar, començava una de les nits més màgiques que hem viscut...

però això ja és una altra història...

Marxant una d'hipopòtams! oido al parche!

Memòries d'Àfrica (VI): NGORONGORO

Amb el cotxe arreglat, vam posar rumb cap a l'àrea de conservació de l'Ngorongoro. Però per entrar al cràter, primer s'havia de pujar fins a la vora, a uns 2000 i pico metres d'altura. Però tot el que puja baixa!. És acollonant com aquesta "caldera" d'uns 19 km d'ample és la "casa" de lleons, zebres, nyus, elefants, rinoceronts negres, i centenars d'espècies més. Un altre cop ens trobàvem en una gran Arca de Noé. Vam estar a punt de veure l'atac del guepard a 2 gacel.les ...però la vida al cràter és com una partida de Risk.... que no s'acaba mai! Ens hi haguesism estat 2 hores, fins veure l'atac final del guepard, i ho vam deixar estar.

Després de recorrer tota la superfície buscant animals, cap a la tarda vam anar al hotel wildlife, situat a la vora del cràter. L'hotel era una passada... i el millor de tot, les vistes panoràmiques desde la terrassa. I disfrutant de les vistes i d'una cerveseta "Tusker", vam topar amb el típic matrimoni català amb el que vam intercanviar experiències. Ells baixavem del Serengueti i nosaltres hi aniriem al dia següent.

Amb els primers rajos de sol sobre el cràter, ens sentiem com el Rey León i va ser la millor manera de carregar energía de cara al mític Serengueti...

Memòries d'Àfrica (V): MANYARA

Després d'uns quants tràmits fronterils, canviem de país. De Kenya a Tanzània. I canviem de guia (Bonny per Idi) i de cotxe (furgoneta per Landcruiser). Ni millor ni pitjor... diferent. Pas per Arusha per agafar picnic i carretera i manta.... fins que el cotxe comença a fer sorolls estranys i hem de parar. Sembla ser que és la bomba de l'oli... però no ens ho poden arreglar, amb lo que farem el safari pel Manyara amb el cotxe "aguantant-se amb pinces". Hakuna matata!

Per la tarda, entrem al parc nacional del Manyara. Bosc tropical i selvàtic ens dóna la benvinguda. Està ple de monos. Alguna que altra girafa, elefants i zebres... i el llac amb flamencs a la llunyania. El cotxe sembla que no aguantarà molt i el guia ens diu si podem plegar abans per portar el cotxe a arreglar. Llàstima, però bueno... més val això que perdre's el Serengueti!

Arribem a la última estació del parc... una "hippo pool" on una valla ens separa dels "simpàtics" hipopòtams.

Fotem el camp cap al càmping Twiga.... tot esperant el safari nocturn que ens espera (això sí, amb un cotxe descapotat "militar" amb focus i guardia amb escopeta inclosos.

Comencem l'experiència nocturna. El paio del davant del cotxe, foco en mà, es belluga i busca com a desesperat entre la "selva" algun animal amagat. Sembla que vagi drogat.

Primer ens trobem una espècie de Tucan. Parada de motors per explicar-nos 4 coses i ...silenci. El silenci de la selva sota les estrelles només pertorbat per algun crit... de mono? Estem esborronats... això sí... aquí enmig, jo no em quedo a dormir ni boig!!! ...

La ronda continúa, i ens trobem un simpàtic porcespí tot inflat. Recorda l'Espinete sense pijama. Tèrmits treballant "a destajo" al seu niu... i començen a aparèixer animals: gats salvatges, mangostes, elefants, zebres... però que no dormen o que!!? .... i jiiiiiggggggggggggrrrrrrrrshhh! frenazo al canto! quasi ens emportem un hipopòtam al mig del camí. Per sort, fora de l'aigua, el que fan és marxar corrent. Després d'una hora i pico de subidón... el rumrum del cotxe, el cansament i la himnòsis provocada pel focus fan que ens sobem al cotxe... però no havia dit que aquí no em quedava a dormir!!!???

Bueno, després de 2 hores ben bones, sortim del parc....vius!

A dormir al llitet.... que a l'endemà ens esperava l'NGORONGORO... sempre i quan el cotxet estigués arreglat!...

Memòries d'Àfrica (IV): Nairobi i Amboseli

Després dels llacs, vam tornar a la capital, Nairobi. Ciutat que no vam poder disfrutar molt per la falta de temps i la por al que pugui passar. Vam anar a sopar al Carnívore, como no! ... arribar a aquell restaurant era com entrar al Area 51. Alambrades, militars... potser es protegien dels zombies? ... El més destacable va ser que vam menjar carn fins a reventar, cocodril inclòs (té gust a pollastre) i que vaig anar al lavabo i no vaig poder pixar per la pressió de dos "botones sacarinos" que m'estaven mirant mentre feia espasmes infructuosos. En acabar la meva "no pixera", un em va obrir l'aixeta i l'altre em va donar paper, tot esperant propina!! Pagar per no pixar? au va! ni que fos el Roy i el Moss de "los informáticos" pixant al teatre gay!!!!

Bueno, centrem-nos!.... unes horetes mes de carretera plena de pols ens acostarien a Amboseli. El parc aparentment més "fluixet" es va destapar com una passada, per animals i per paisatge. Si la teoria era veure algun que altre elefant amb el Kilimanjaro de fons... a) estava núvol i no es veia el Kilimanjaro i b) d'elefants n'hi havia.... un fotimer!.

Allò era l'arca de Noé! zebres, nyus, elefants, hipopotams, búfals, gaceles, antílops... tots junts disfrutant de l'herba i l'aigua. Aquí per fí he vist als elefants feliços (Meri dixit). Famílies d'elefants jugaven amb l'aigua, petits s'enfonsaven i aprenien a caminar...

A l'endemà de bon matí, desde l'hotel vam tenir la sorpresa de poder veure el mític Kilimanjaro "despejat". I a la punta de la muntanya, destaca una capa de neu i un punt vermell, que ampliant amb el zoom a tope, vaig veure clàrament que era el Javier Calleja esquivant "piedras como iglésias" :)

Tornariem pel matí al parc més antic de Kenia, però el Kilimanjaro va tornar a desaparèixer. Ens era igual, encara estavem flipant amb l'elefant gegant que acabava de passar a 5 metres del cotxe...

Memòries d'Àfrica (III) : NAKURU

Ens despedim del mític Masai Mara i del càmping Manyata de bon matí, i posem rumb cap al Llac Nakuru. Ens queden unes 3 hores de cotxe passant per carreteres de terra, i ens trobem la sorpresa d'unes terres fèrtils, humides i plenes de plantacions de patates, plàtans, cafe, blat, etc. (no tot és sec a Kenia!). Només d'entrar al parc... sorprenen els boscos... i arribar al llac "rosa" impressiona. Milers de flamencs i pelícans s'agrupen a la vora del llac. Baixem del cotxe desafiant a algun búfal que hi ha per allí perdut... i vinga tirar fotos. M'acosto el màxim que puc a l'aigua, però el fang ja no em deixa avançar. La pudor a peix podrit "tira patrás".

Una estoneta després... reprenem la marxa pel parc... que no és massa gran... amb lo que els Rinos no se'ns poden escapar... tot i que ens faràn esperar.

Toca pujar al "mirador dels babuins"... que amb el nom, ja paga. La vista és impressionant. Es veu tot el llac des de dalt. Panoràmica de rigor.

La tranquilitat només es veu alterada per un cony de babuí, que es cola dins d'un 4x4 i acaba sortint per dalt a cops de fuet. Jajaja, quina gràcia el babuí.... ui ui ui! que ve cap aqui! correeeeeeeee!!!...uuuuuuuuuff, passa de llarg! :P

Baixant del mirador... ens trobarem un bosc plagat de girafes "reticulades" ... i després... l'explanada dels rinoceronts. Com pot ser que aquesta megabestiota només mengi herba!!!

Després d'un "rulo" més... anem al hotel... amb vistes al llac. Dinar, piscineta i relax... fins que un putu babuí es cola per la valla i ens persegueix. Quina paranoia! putos monos! :D

A l'endemà, tindriem el plaer de veure unes quantes families més de Rinoceronts, alguna que altra hiena... i marxariem cap al llac Naivasa per navegar davant dels morros d'uns Hipopòtams amb moltes males puces, que poc s'assemblen al de l'anunci del "Ausonia elásticos" !!!