Memòries d'Àfrica (VII): SERENGUETI pt.1

Vam arribar al Serengueti amb la promesa del guía de veure lleons. Molts lleons. I dit i fet... primers metres i ja veiem un caparrot caminant entre les herbes. Això prometia.

El Serengueti es la "llanura infinita" i com el seu nom indica... kilòmetres i kilòmetres de planície i sabana. Seguint pel camí, ens topem amb un altre lleó, amb el cap com una tele de 32 "pulgades" de les antigues :). Olora al vent i ens mira. Grrrrruau!...

I anem passant l'estona fins que salta la sorpresa. Un lleó!! no no, dos!! tres!!! hosti, a veure si ens podem acostar.... moments de vacil.lació, i el guía amb 2 collons, es fot "off-road" i se n'anem directes cap al meollo. I no se'n trobem 3 o 4... se'n trobem 27!!! o 28!!! cullons quina lleonada. Com molen els petitons, els més joves juguen, la lleona més gran vigila, el Rei Lleó dropeja com un "pachá" i altres 5 o 6 lleones més marxen a caçar. Es necessitarà molta teca per alimentar a la gran familia. No donem a basto... faig fotos! faig videos, ara aquí, hosti, aquells d'allà, para el cotxe cullons, que surten mogudes!!! merda, foto borrosa!! ... I així fins que sortim de la "zona 0" abans de que vingui algun ranger a fotre'ns la multa. BUFFF! necessitarem hores per analitzar el que hem viscut!!

El viatge continua i se'n trobem un altre.... si no és el Rei lleó... aquest és el seu pare. Sobre una roca ens observa sense ganes de moure un dit.

Amb tant de lleó, ens va venir la gana i ja tocava anar a jalar. Tenim picnic, i se n'anem a l'àrea reservada. Sorpresón quan acabem de dinar.... s'esvalota el galliner... aquí en passa una de molt grossa!... i el guia ens assenyala dalt de l'arbre que hi ha sobre les taules. Una mamba verde. La seva picadura és mortal... amb lo que em donen ganes d'anar a acariciar-la ;)

El dia més llarg seguiria amb més lleones, guepards, zebres i gacel.les... corredisses i atacs fallits, un intent de rememorar del video de "battle at krueger" amb zebres, gacel.les, lleons i cocodrils de protagonistes i molt més.

Amb tantes emocions ja no recordàvem que tocava dormir al mig del Serengueti. Vam muntar la tenda Quechua i després de sopar, començava una de les nits més màgiques que hem viscut...

però això ja és una altra història...