Cròniques de l'apocalipsi (XI)

Diari de bord. Data estelar 21.05.20 DP (després de la pandèmia). Seguim confitats.
Encara en fase 1, tenim noves normes. Obligatòria mascareta fins i tot la Moreneta 😷... A veure que fa Santa Tecla...

Després de la visita de ma germana i companyia...  Vam obrir les portes de la residència Ewing a ma mare. Feia 2 mesos  que la pobre ha conviscut com una monja de clausura i ja li tocava poder tornar a veure els seus néts...

Ja que teníem cuinera amb experiència vam aprofitar x dinar com uns senyors...

Altres visites durant la setmana, ens han amenitzat les tardes. Sembla que anem perdent la por (que no el respecte) a trobar-nos de nou.

Si això segueix així, i la calor segueix apretant, haurem de netejar la piscina i cobrar entrada. Per si de cas, ja m'he demanat un termòmetre d'infrarojos x controlar els "turistes" 😁

En fi, que la vida continua, i aqui, entre bitxos, papallones, plantes i tomaqueres anem sumant dies tot esperant que arribi la nova normalitat...

... Una normalitat que no arribarà fins que no tornem a treballar (i tenir festa) junts, petitona 😘

Cròniques de l'Apocalipsi (X)

Hola, fidels lectors, com va la fase 1?...

A la parcel·la hem passat de fase 0, a fase 1. 

Els carabassons sembla que tenen ganes de sortir, les tomaqueres aguanten el tipus, els pèsols han fet una estiradeta, els enciams han augmentat de tamany i les bajoques resisteixen els atacs dels cargols i llimacs.  

El problema és que la distància de seguretat entre tomaqueres és més petita que en algunes terrasses dels bars de Tarragona. Esperem que no hi hagi un repunt de casos de pugó, si no, haurem de tornar a la fase 0 i "ensufatar". 

Aquesta setmana ha estat variada en el nostre parc infantil. Sembla mentida com amb unes simples pintures de cara poden donar tant de joc... 

Però el padrí de guàrdia (de la Berta) ens tenia una sorpresa preparada...  I uns repartidors, també de guàrdia, ens van portar uns estels per fer volar. Missió complicada entre arbres, cables de llum i obstacles, però encara ho hem fet prou bé...

Mira com estem, que des de dilluns al Camp de Tarragona estem en fase 1... Ens podriem moure més lliurement i anar als bars, i tal i qual... I veient el percal,  ni ganes!!!!  Zero. 

Ens conformem amb visites con la que hem tingut avui... 2 mesos després, ens hem vist amb cara i ulls 😊. Poc a poc. 

P. D.  Em pregunto on collons deu anar aquest avió que passa volant alt a les 2 de la nit i el que trigarem en agafar-ne un...  Vinga, bona nit! 

Cròniques de l'Apocalipsi (IX)

Fi del periode 1. PIIIIIIP!  PIIIIIIIP!  PIIIIIIIIIIP!   que, se'n recordeu dels pips? si home, de la Cursa de Navette... vaia fill de puta, el senyor Navette :D

Seguim confinats, tot i que a la nostra manera. Seguim sense veure a la family com voldríem, seguim sense escoles... seguim tancats en la nostre petit reducte. Som el poblat Gal d'Astèrix i Obèlix.

 El futur és incert... fins que no hi hagi una vacuna res no tornarà a ser "normal". I ja fa dies, per no dir setmanes que una idea m'estava "ratant" el cap...  les vacances!

Tots els "inputs" feien pensar que anar de vacances aquest estiu seria complicat. Aquest any, la ruleta de la fortuna havia planificat un viatge a la Selva Negra d'Alemanya passant per Alsàcia (França). Tot reservat, ruta feta de fa mesos... esclata la crisis... és com una grip...  La cosa es posa xunga... Espanya tanca fronteres... La Merkel diu que no deixaran ni entrar ni sortir...  França allarga l'estat d'alarma fins al 24 de juliol... quasi que ho cancelem. Baixón. 

Encara ens quedaven 2 mesos fins al juliol, però havent superat la fase de negació, només queda acceptar-ho. Hi haurà temps. Soldat que fuig serveix per una altra batalla. Siguem positius... amb sort anirem a Port Aventura 😎

I parlant de fases... aquesta setmana tocava la fase on obrien les perruqueries. Aprofitant que teniem l'agenda disponible, vam demanar hora pel Roc. Els perruquers de guàrdia van fer la resta. A canvi d'un ou kinder, vam tenir-lo quietet una estona i encara ens va sortir prou bé. Si més no, baratet.

Astèrix i Obèlix també sortien del seu poblet de tant en tant.  Per sortir de la rutina, vam anar a fer una excursió al bosc. Sempre s'agraeix respirar aire pur i estirar les cames. Els nens van disfrutar de la sortida, que segur repetirem.  Potser d'aquest confinament en farem una pretemporada per quan es pugui sortir...

👆Si, aquell puntet vermell som naltros 😉

En fi, que vindran temps millors.  I com si d'una metàfora es tractés, la figuera que vam plantar fa més de 2 mesos (i que semblava més seca que un bacallà) ha brostat. O sigui que ja ho sabeu... no us desanimeu! no deixeu de regar!

Cròniques de l'Apocalipsi (VIII): La prova

mmmm 6 setmanes?  ho sento , he perdut la noció del temps. Per on em vaig quedar? 😷

A veure, la setmana passada va ser distreta. A la feina ens van fer la prova PCR. vol dir? que ens van fotre un bastonet pel nas furgant fins que et toquen el cervell, o almenys això semblava 😏
Tant reclamar tests, i quan ens el fan, diem que ja n'hem quedat tips amb 1. S'ha de dir que va ser un test cortesía de la nostra empresa. Tot i ser personal de risc, si ens haguéssim d'esperar a que ens ho féssin els de sanitat, ja estariem jubilats. Aquesta colla d'inútils em fa bullir la sang, o sigui que m'abstindré de fer comentaris perque fiscalía entraria d'ofici i em tancaria el blog.

Com veieu, vaig tancar l'ull per evitar que em sortíssin d'òrbita. Crec que el forat del nas se m'ha fet més gran
Resultat: negatiu. Que vol dir? que aquell dia estava net. Això no vol dir que l'endemà enganxés res 😵

La jornada prèvia de Sant Jordi, vaig fer una visita flash a casa de la meva estimada germaneta. Vam mantenir la distància reglamentària, no us espanteu. Només vaig fer entrega de 4 llimones i d'un regal pel Roger, que feia 11 anys.  Dit i fet. (A veure si ens podem trobar en millors condicions).

1, 2, 3.... coviiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiid 😁

I va arribar la diada de Sant Jordi. Vam gaudir d'un espectacular, vam passejar per la Rambla tot remenant llibres, vaig quedar com un senyor entregant les roses a les meves estimades petitones de la casa...   bueno, la veritat és que no... vaig treballar, tot estava tancat i barrat, i els llibres els guardarem per juliol. Això sí, roses en van tenir!

La resta de la setmana, en la linea habitual de les últimes... treient herba, jugant amb cargols, amb les bicis i els patins, regant plantes... vida de monastir de clausura.

I en arribar el cap de setmana, es va aixecar "la veda" dels nens petits... sortir al carrer naltros no vam sortir... veient el "percal" tampoc ens va fer falta.  Fora de la parcel.la, el xivarri em va fer mirar per sobre la valla: un grupet de 6 o 7 nens i nenes, sense mascaretes, juntets, asseguts a la vorera xerrant, amb bicis...  orgía vírica... ideal per treure les poques ganes de sortir amb els nens a l'exterior.
L'endemà, això si, vam anar a llençar la brossa amb els nens. Va ser un entrenament amb la mascareta per anar fent pràctiques de cara al que ens espera... la prova sembla que va sortir bé.

Sembla que aguanten millor amb la mascareta ells que molts adults... i si la cosa s'allarga i caiem malalts... encara tindrem qui ens cuidi!!! 😊  SALUT I PELES!!!!

Cròniques de l'Apocalipsi (VII)

Quadern de bitàcora. Data estelar 5 setmanes i pico de confinament. Calçotades fetes: 3.

Què! se us està fent curt? doncs ho sento però a mi sí. No sé com m'ho faig però m'està passant volant... potser és una espècie de síndrome d'Estocolm. Dies de treure herba, d'arreglar el terreny, de fer exercici ens fan més amè el confinament. Tenim bons ajudants... ;)

Passada la Setmana Santa i la Mona, ens dirigim cap al Sant Jordi més estrany. Llibres no ho sé, però almenys de roses anem servits. 

Aquesta setmana pluja, molta pluja! Si segueix plovent masses dies, en comptes de tomàquets i bajoques, haurem de plantar arròs , perquè això s'està començant a negar. Aquest matí ens hem hagut de currar un sistema de drenatge per evitar que no se'ns embassi tota l'aigua i ofegui les plantetes. Riu-te'n dels holandesos amb els polders!

Com a novetat laboral, aquesta setmana ens han entregat uns nous E.p.i.'s ... una màscara amb pantalla de protecció feta amb tecnologia 3D.  Moltes gràcies per l'esforç a aquesta gent que ens les ha portat,... els perdonem que siguin de Reus.  Ara ja semblem Mandalorians per no dir soldadors. Molt còmoda no és, i massa bé no s'hi veu,... i s'entelen els "vidres" amb la mascareta, però que hi farem, morirem entelats però protegits.

I no res! que ahir vaig anar a portar-li unes mascaretes a ma mare, i a constatar que es troba bé. Ja han passat 2 setmanes des de que no hi anava, per portar-li 4 coses. Aquell dia la vaig cagar. Li vaig fer un petó, jo que no sóc de fer-li petons... per sort, ja no m'he de sentir culpable per haver-ho fet. 

Aquests dies que s'està parlant molt de que si els nens estan patint, que si necessiten sortir al carrer... doncs què voleu que us digui. Els nens estan amb naltros, juguen i es distreuen... i s'adapten. I no els falta res. En canvi els nostres grans, castigats a casa i sols. 

Com trobem a faltar aquells dinars de cap de setmana en familia... Què voleu, fideuà o arròs? Qué faig, arròs de peix o de conill?  

Vinga, va! que això ja s'acaba!!!  Un petó a tots, i en especial a tu, mama 

Cròniques de l'Apocalisi (VI): La Mona

1, 2 ,3 , 4...desperta!

Ja hem superat les 4 setmanes, un mes de confinament. La cosa pinta a que encara haurem d'estar un altre mes a la parcel.la.

Veient el panorama,  ens hem posat internet...  dit i fet! en 3 dies ens l'han instal.lat. Ara ja som persones que podem fer videoconferències amb la familia, connectar per fer els deures amb la Berta, o mirar alguna sèrie o peli online. I com a cirereta del pastís, m'he portat la Playstation.

La "Setmana Santa" més extranya i confinada, començava treient males herbes i amb més planter! sembla que si tot va bé, els tomàquets ens sortiran per les orelles. Hem ampliat varietats: bajoques, tomàquets, tomacons, carabassó, pebrots, albergínies, ceba, pèsols, alfàbrega... Ara toca regar, i esperar....  el paradís dels vegans 😉

I jugant, jugant va arribar el dia en que se suposa que haviem de portar la Mona als fillols i filloles... i rebre la Mona dels padrins i padrines. Davant les adversitats, imaginació. Ma germana va idear un pla. Enviament d'Ous de xocolata per teletransportació. Una idea digna d'un capítol de Black Mirror.







El mètode utilitzat va ser el Microones , el forn i la Thermomix. El resultat?  doncs que  els ous ens van arribar en perfectes condicions. Física quàntica parcel.lera. Serà perquè ara tenim internet? 😜

Una petita gincama va servir per que els nens trobéssin els altres ous i acabéssim de passar el diumenge. Un diumenge diferent, una Setmana Santa diferent, una Mona diferent...  Esperem que l'any que ve poguem fer l'entrega als nostres fillols tal com es mereixen!!!

Per acabar d'adobar-ho i com que no sé quan obriran les perruqueries, m'he decidit a tirar de màquina i (auto)rapar-me.  Què! semblo un xinès de Wuhan? jejejeje

En fi, si volem veure el costat positiu d'aquesta situació... podriem dir que aquest confinament ens farà apendre més oficis dels que ens pensem...  Que tremoli Llongueras!

Ens veiem ben aviat!

P.D. un petó ben gros a tots els familiars i amics que ho esteu passant malalment, o que heu perdut a algú estimat. Recordem tot lo bo que hem viscut!

Cròniques de l'Apocalipsi (V)

Ommmmmmmmm...

3 setmanes després de l'esclat, encara seguim dempeus i a tope.

Qui ens havia de dir que hauriem passat més de 3 setmanes exiliats a la parcel·la? 

Tres setmanes que han donat per molt, ens hem especialitzat en hortofruticultura i jardineria, bricolatge, fotografia de bestioles, astronomia, cuina,... A banda d'infermeria, clar. 

Començàvem amb problemes de fuites en un radiador de la calefacció...  I ho vam solucionar ràpid. Però la cosa es complicava a mitja setmana. El WC embussat. 

Pintava malament, ni salfumant, ni productes varis... Al final ens vam posar mans a la obra, i passant una mànega dura, fotent-li canya es va obrar el miracle! Un problema de merda menys! 😉

I mentrestant, la vida segueix, i la feina també. Sembla que hem metabolitzat els canvis, els augments de feina, els canvis en les rutines. Ens hem adaptat a la mascareta, a rentar-se les mans 1000 cops, a veure-hi amb unes ulleres entelades, a tenir contacte amb positius de Covid19... 

Una d'aquestes tornades a casa des de la feina, va coincidir a les 20h, i tot passant pel mig de Tarragona la gent als balcons va començar a aplaudir. Vaig baixar les finestres, vaig apagar la radio... I vaig escoltar la gent. No anaven per mi, hi ha gent més putejada, però mira... em va fer gràcia i vaig tocar el clàxon. 😀

Com a homenatge, vam aconseguir calçots i en un diumenge de Sol radiant, ens vam fotre un homenatge!!! 

Una abraçada a tots els que ho esteu passant malament! Ens en sortirem! 😉