Memòries d'Àfrica (X) : Zanzíbar

Vam marxar del continent, sense canviar de país, per anar cap a l'Illa de Zanzíbar.

Pels que no ho sàpiguen, Tanzània és la unió de Tanganica i Zanzíbar, que van formar el país als anys 60 (Tan-Zan-ia).

10 minuts després d'agafar l'avió, i desde la finestra, contemplàvem el Kilimanjaro des del cel. Ara no ens el tapàven els núvols i la vista era espectacular. Vaig veure una coseta, que em va fer pensar que el Jesús Calleja estava per allí a dalt esquivant "piedras como catedrales"... però no, era el vidre de la finestreta, que estava més brut que un mitjó al Serengueti.

El canvi en arribar a l'illa és brutal. Això és Tanzania??? o és Jamaica? m'estas estressaaandoooo... Ambient de república bananera, però amb gent que parlava swajili i molts d'ells amb túnica i el gorro musulmà. Vam arribar a l'hotel després d'una hora de travesia. Era paradisíac. Teniem la platjeta al costat, recent sortida dels catàlegs d'agències de viatges: arena blanca, aigua turquesa, palmeres... AIXÒ ÉS ... LOST!!!!

Activitats, en vam fer unes quantes, com snorkel a l'illeta de Mmenba, tot veient un munt de peixos de colors, algun que altre corall, morenes, estrelles de mar, etc. ... ,massatges o la típica "nedar entre dofins". Bastant fluixeta, perquè a la que veiem un dofí, ens tiravem a l'aigua i quan arribàvem, els dofins ja havien fotut el camp! (almenys en vaig veure sota l'aigua 1 i mig).

Total, que molt bonic però acostumats al ritme "canyero" del safari... els dies de relax són de massa relax!

Per trencar la monotonía, vam rebre una trucadeta del Versió Càmping de RAC1, on vam donar el do de pit tot cantant la mítica JAMBO BWANA per tot Catalunya!. (17h Dimecres 29-07-09) VERSIO RAC1.mp3).

El viatge s'acabava a Stone Town, la capital de Zanzíbar. Una ciutat peculiar, més àrab que no pas africana. Portes de fusta treballada, mezquites, mercadets, burkas... i la espectacular posta de Sol que ens serviria per despedir-nos de 15 dies d'aventures.

Un cop esmorzats, vam marxar de l'hotel de les "mil i una nits" per iniciar el períple que ens tornaria a casa. Això sí, abans s'havia de subornar al policía de l'aeroport, després d'un peculiar: "PROPINA... HAKUNA MATATA"...

...i així vam arribar a caseta, amb 15 kg de roba bruta i 20 GB de fotos i vídeos, però amb la sensació d'haver fet un dels millors viatges de la nostra vida

... continuarà? ...

Memòries d'Àfrica (IX): SERENGUETI pt.3

3 hores de Serengueti donen per molt. Després de sortir del càmping amb la panxa plena i de contemplar les petjades dels nostres amics nocturns, els búfals, ens vam topar amb una lleona que campava xino-xano en direcció al campament. Que se'ls mengin! total, naltros ja hem fotut el camp!...

Estoneta més tard, ens vam trobar unes altres lleonetes amb gana que van atacar a una gacela. Lamentablement per elles, la gacela que estava bevent aigua, es va escapar. Com poden ser tant "torpes"!!! ... em sembla que avui no esmorzaran...

S'acostava l'hora de marxar... a les 10 haviem de sortir del parc o ens farien pagar un altre dia.

Un munt de 4x4 s'apilotonaven prop d'un arbre solitari. Això té bona pinta!. ens vam acostar i el guia va prendre posicions per presenciar una escena digne del National Geografic.

Un lleopard havia caçat un "bambi" i el tenia dalt de l'arbre... i estava VIU! la cosa es posava molt interessant. El bambi es volia escapar, però el lleopard li tenia les urpes clavades. I per acabar d'adobar-ho, 2 hienes estaven sota l'arbre, esperant a que els hi caigués un regalet del cel.

Menja-te-la! menja-te-la ja! .... escapa't! escapa't!! mare meva, quin patiment!... que algú faci algo! ... i 10 minuts després.... patapam! el lleopard deixava al bambi en una branca pensant que no bellugaria, i avall vaaaaaaaaaaaaaaa! El regal havia caigut del cel.

El lleopard va baixar de l'arbre... però amb la pressió de les hienes, devia pensar: a pendre pel cul! i se'n va anar cap un altre lloc. I una hiena, en un obrir i tancar d'ulls, es va emportar el bambi per esmorzar.

Una passada! .... i amb el subidón, se'n vam anar cap a la sortida.

De camí cap a Arusha, visitariem un poblat Massai, que a la Meri li va agradar molt ;) . Després de fer el garrulu saltant amb els Masais, ens van ensenyar una cabana. Aquella pudor a cabra i fum no ens la treuriem ni amb salfumant...

... i l'endemà, agafariem l'avió per anar cap a al paradís de Zanzíbar.

Memòries d'Àfrica (VIII): SERENGUETI pt.2

L'aventura es presentava interessant. Vam arribar al campament del Serengueti... que venia a ser el "càmping públic" i obert. Alguna que altra tenda ja estava plantada, i vam agafar el nostre espai per muntar la "suite". Cap al tard, ja n'hi havia 15 o 20 de muntadetes. Li vam preguntar al guia com és que no hi havia valles ni res, i ens va dir que " no passava res, que com a molt vindria algun animal". A més, ens trobàvem en territori de la mosca tse-tse. Mmmmm... massa tranquilitzador no era. Veient els lavabos que hi havia... la idea era no sortir de la tenda en tota la nit, o si de cas, treure la cigala per algun foradet ;) .

Soparet a la llum de les espelmes i llinternes, i a contemplar les estrelles. Que si vía làctea, que si constelació de capricorn... i se'ns va fer l'hora de dormir. La pregunta era: dormirem???
dins del sac, s'estava prou calentet, i cansats ho estavem prou.

11 h. de la nit. La Meri sent unes rialles que ens eren molt familiars. Teniem un politono que feia el mateix soroll! eren les HIENES! ... bueno, deuen ser lluny, aquí no vindran. Tanquem els ulls i dormirem com angelets...

11'15 h. de la nit. HHHUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAHHHH UUUHHHHHAAAGGGH! ....

serà un Tiranosaurus Rex??? serà el "mecanisme de seguretat" o el fum negre de Lost??? o és l'amorfo de Los Goonies??? No! És un LLEÓ!!! per sort sembla estar lluny... potser 2 km.... potser 3 km... bueno, bona nit!!! i a contar.... zebretes.

3'15 h. de la matinada. Un soroll em desperta. Sento algo que aixafa el terra prop de la tenda i un particular "grrrrsh, grrrrrrsch". Estan menjant herba a 1 pam de la tenda!!! Giro el cap i la Meri també està desperta. "son zebres, que estan menjant herba". Collons! si ho sé conto bitllets!

Si son zebres, les vull veure! vaig a sortir fora un moment a xafardejar.... NOO! pobre de tu que surtis ... com surtis et foto una bona... !!!

Bueno, vale no surto. El Grrrrch, grrrrch se sent per varies zones. Almenys deuen ser 8 o 10 animals... que per sort, sembla que només jalen herba!

I amb les estirades d'herba, ens quedem adormits fins l'hora d'aixecar-nos.

No sabem quantes hores hem dormit.... ni si hem dormit (bueno, jo sí). Increíblement, estem prou descansats ... i vius!!! Esmorzem aviadet tot veient una sortida del Sol espectacular.

Hem somiat que venien zebres aquesta nit??

El guia ens diu que per la nit han vingut les hienes al campament, i les restes dels sopars estan remogudes. I sortint del campament veiem unes petjades força grans. SON BÚFALOS. Però no havien vingut les zebres, aquesta nit???? doncs no! eren búfals! Ai si arribo a treure el cap a les 3 de la nit! Ai mareta!

Després d'aquella nit màgica i kafkiana, ens quedaven 3 horetes per abandonar el parc i ens resistiem a marxar. Voliem més! i en vam tenir més!!! ...

Memòries d'Àfrica (VII): SERENGUETI pt.1

Vam arribar al Serengueti amb la promesa del guía de veure lleons. Molts lleons. I dit i fet... primers metres i ja veiem un caparrot caminant entre les herbes. Això prometia.

El Serengueti es la "llanura infinita" i com el seu nom indica... kilòmetres i kilòmetres de planície i sabana. Seguint pel camí, ens topem amb un altre lleó, amb el cap com una tele de 32 "pulgades" de les antigues :). Olora al vent i ens mira. Grrrrruau!...

I anem passant l'estona fins que salta la sorpresa. Un lleó!! no no, dos!! tres!!! hosti, a veure si ens podem acostar.... moments de vacil.lació, i el guía amb 2 collons, es fot "off-road" i se n'anem directes cap al meollo. I no se'n trobem 3 o 4... se'n trobem 27!!! o 28!!! cullons quina lleonada. Com molen els petitons, els més joves juguen, la lleona més gran vigila, el Rei Lleó dropeja com un "pachá" i altres 5 o 6 lleones més marxen a caçar. Es necessitarà molta teca per alimentar a la gran familia. No donem a basto... faig fotos! faig videos, ara aquí, hosti, aquells d'allà, para el cotxe cullons, que surten mogudes!!! merda, foto borrosa!! ... I així fins que sortim de la "zona 0" abans de que vingui algun ranger a fotre'ns la multa. BUFFF! necessitarem hores per analitzar el que hem viscut!!

El viatge continua i se'n trobem un altre.... si no és el Rei lleó... aquest és el seu pare. Sobre una roca ens observa sense ganes de moure un dit.

Amb tant de lleó, ens va venir la gana i ja tocava anar a jalar. Tenim picnic, i se n'anem a l'àrea reservada. Sorpresón quan acabem de dinar.... s'esvalota el galliner... aquí en passa una de molt grossa!... i el guia ens assenyala dalt de l'arbre que hi ha sobre les taules. Una mamba verde. La seva picadura és mortal... amb lo que em donen ganes d'anar a acariciar-la ;)

El dia més llarg seguiria amb més lleones, guepards, zebres i gacel.les... corredisses i atacs fallits, un intent de rememorar del video de "battle at krueger" amb zebres, gacel.les, lleons i cocodrils de protagonistes i molt més.

Amb tantes emocions ja no recordàvem que tocava dormir al mig del Serengueti. Vam muntar la tenda Quechua i després de sopar, començava una de les nits més màgiques que hem viscut...

però això ja és una altra història...

Marxant una d'hipopòtams! oido al parche!

Memòries d'Àfrica (VI): NGORONGORO

Amb el cotxe arreglat, vam posar rumb cap a l'àrea de conservació de l'Ngorongoro. Però per entrar al cràter, primer s'havia de pujar fins a la vora, a uns 2000 i pico metres d'altura. Però tot el que puja baixa!. És acollonant com aquesta "caldera" d'uns 19 km d'ample és la "casa" de lleons, zebres, nyus, elefants, rinoceronts negres, i centenars d'espècies més. Un altre cop ens trobàvem en una gran Arca de Noé. Vam estar a punt de veure l'atac del guepard a 2 gacel.les ...però la vida al cràter és com una partida de Risk.... que no s'acaba mai! Ens hi haguesism estat 2 hores, fins veure l'atac final del guepard, i ho vam deixar estar.

Després de recorrer tota la superfície buscant animals, cap a la tarda vam anar al hotel wildlife, situat a la vora del cràter. L'hotel era una passada... i el millor de tot, les vistes panoràmiques desde la terrassa. I disfrutant de les vistes i d'una cerveseta "Tusker", vam topar amb el típic matrimoni català amb el que vam intercanviar experiències. Ells baixavem del Serengueti i nosaltres hi aniriem al dia següent.

Amb els primers rajos de sol sobre el cràter, ens sentiem com el Rey León i va ser la millor manera de carregar energía de cara al mític Serengueti...

Memòries d'Àfrica (V): MANYARA

Després d'uns quants tràmits fronterils, canviem de país. De Kenya a Tanzània. I canviem de guia (Bonny per Idi) i de cotxe (furgoneta per Landcruiser). Ni millor ni pitjor... diferent. Pas per Arusha per agafar picnic i carretera i manta.... fins que el cotxe comença a fer sorolls estranys i hem de parar. Sembla ser que és la bomba de l'oli... però no ens ho poden arreglar, amb lo que farem el safari pel Manyara amb el cotxe "aguantant-se amb pinces". Hakuna matata!

Per la tarda, entrem al parc nacional del Manyara. Bosc tropical i selvàtic ens dóna la benvinguda. Està ple de monos. Alguna que altra girafa, elefants i zebres... i el llac amb flamencs a la llunyania. El cotxe sembla que no aguantarà molt i el guia ens diu si podem plegar abans per portar el cotxe a arreglar. Llàstima, però bueno... més val això que perdre's el Serengueti!

Arribem a la última estació del parc... una "hippo pool" on una valla ens separa dels "simpàtics" hipopòtams.

Fotem el camp cap al càmping Twiga.... tot esperant el safari nocturn que ens espera (això sí, amb un cotxe descapotat "militar" amb focus i guardia amb escopeta inclosos.

Comencem l'experiència nocturna. El paio del davant del cotxe, foco en mà, es belluga i busca com a desesperat entre la "selva" algun animal amagat. Sembla que vagi drogat.

Primer ens trobem una espècie de Tucan. Parada de motors per explicar-nos 4 coses i ...silenci. El silenci de la selva sota les estrelles només pertorbat per algun crit... de mono? Estem esborronats... això sí... aquí enmig, jo no em quedo a dormir ni boig!!! ...

La ronda continúa, i ens trobem un simpàtic porcespí tot inflat. Recorda l'Espinete sense pijama. Tèrmits treballant "a destajo" al seu niu... i començen a aparèixer animals: gats salvatges, mangostes, elefants, zebres... però que no dormen o que!!? .... i jiiiiiggggggggggggrrrrrrrrshhh! frenazo al canto! quasi ens emportem un hipopòtam al mig del camí. Per sort, fora de l'aigua, el que fan és marxar corrent. Després d'una hora i pico de subidón... el rumrum del cotxe, el cansament i la himnòsis provocada pel focus fan que ens sobem al cotxe... però no havia dit que aquí no em quedava a dormir!!!???

Bueno, després de 2 hores ben bones, sortim del parc....vius!

A dormir al llitet.... que a l'endemà ens esperava l'NGORONGORO... sempre i quan el cotxet estigués arreglat!...

Memòries d'Àfrica (IV): Nairobi i Amboseli

Després dels llacs, vam tornar a la capital, Nairobi. Ciutat que no vam poder disfrutar molt per la falta de temps i la por al que pugui passar. Vam anar a sopar al Carnívore, como no! ... arribar a aquell restaurant era com entrar al Area 51. Alambrades, militars... potser es protegien dels zombies? ... El més destacable va ser que vam menjar carn fins a reventar, cocodril inclòs (té gust a pollastre) i que vaig anar al lavabo i no vaig poder pixar per la pressió de dos "botones sacarinos" que m'estaven mirant mentre feia espasmes infructuosos. En acabar la meva "no pixera", un em va obrir l'aixeta i l'altre em va donar paper, tot esperant propina!! Pagar per no pixar? au va! ni que fos el Roy i el Moss de "los informáticos" pixant al teatre gay!!!!

Bueno, centrem-nos!.... unes horetes mes de carretera plena de pols ens acostarien a Amboseli. El parc aparentment més "fluixet" es va destapar com una passada, per animals i per paisatge. Si la teoria era veure algun que altre elefant amb el Kilimanjaro de fons... a) estava núvol i no es veia el Kilimanjaro i b) d'elefants n'hi havia.... un fotimer!.

Allò era l'arca de Noé! zebres, nyus, elefants, hipopotams, búfals, gaceles, antílops... tots junts disfrutant de l'herba i l'aigua. Aquí per fí he vist als elefants feliços (Meri dixit). Famílies d'elefants jugaven amb l'aigua, petits s'enfonsaven i aprenien a caminar...

A l'endemà de bon matí, desde l'hotel vam tenir la sorpresa de poder veure el mític Kilimanjaro "despejat". I a la punta de la muntanya, destaca una capa de neu i un punt vermell, que ampliant amb el zoom a tope, vaig veure clàrament que era el Javier Calleja esquivant "piedras como iglésias" :)

Tornariem pel matí al parc més antic de Kenia, però el Kilimanjaro va tornar a desaparèixer. Ens era igual, encara estavem flipant amb l'elefant gegant que acabava de passar a 5 metres del cotxe...

Memòries d'Àfrica (III) : NAKURU

Ens despedim del mític Masai Mara i del càmping Manyata de bon matí, i posem rumb cap al Llac Nakuru. Ens queden unes 3 hores de cotxe passant per carreteres de terra, i ens trobem la sorpresa d'unes terres fèrtils, humides i plenes de plantacions de patates, plàtans, cafe, blat, etc. (no tot és sec a Kenia!). Només d'entrar al parc... sorprenen els boscos... i arribar al llac "rosa" impressiona. Milers de flamencs i pelícans s'agrupen a la vora del llac. Baixem del cotxe desafiant a algun búfal que hi ha per allí perdut... i vinga tirar fotos. M'acosto el màxim que puc a l'aigua, però el fang ja no em deixa avançar. La pudor a peix podrit "tira patrás".

Una estoneta després... reprenem la marxa pel parc... que no és massa gran... amb lo que els Rinos no se'ns poden escapar... tot i que ens faràn esperar.

Toca pujar al "mirador dels babuins"... que amb el nom, ja paga. La vista és impressionant. Es veu tot el llac des de dalt. Panoràmica de rigor.

La tranquilitat només es veu alterada per un cony de babuí, que es cola dins d'un 4x4 i acaba sortint per dalt a cops de fuet. Jajaja, quina gràcia el babuí.... ui ui ui! que ve cap aqui! correeeeeeeee!!!...uuuuuuuuuff, passa de llarg! :P

Baixant del mirador... ens trobarem un bosc plagat de girafes "reticulades" ... i després... l'explanada dels rinoceronts. Com pot ser que aquesta megabestiota només mengi herba!!!

Després d'un "rulo" més... anem al hotel... amb vistes al llac. Dinar, piscineta i relax... fins que un putu babuí es cola per la valla i ens persegueix. Quina paranoia! putos monos! :D

A l'endemà, tindriem el plaer de veure unes quantes families més de Rinoceronts, alguna que altra hiena... i marxariem cap al llac Naivasa per navegar davant dels morros d'uns Hipopòtams amb moltes males puces, que poc s'assemblen al de l'anunci del "Ausonia elásticos" !!!

Memòries d'Àfrica (II) : MASAI MARA

El matí començava molt aviat. A les 5'30 sona el despertador. Els lleons ens havien esquivat el dia anterior i no es podien escapar. Tornem a Masai Mara... i tenim els lleons entre cella i cella. Això fà que una girafa, una zebra o un nyu siguin ignorats vílment. Semblen dir: eh! feu-nos fotos! ... però no... guardem la munició. I mitja hora voltant pels camps d'herba daurada... el guia ens avisa: león a las 11!!! Hosti quina emoció... ens acostem i gairebé tremolant presenciem algo increible: 2 lleons cara a cara. es van acostant en silenci i sense abaixar la mirada... sembla un "duelo de titanes" i estem amb la canya a punt esperant el que sembla una baralla segura. I quan sembla que es vagin a mossegar... miracle: comencen a jugar! son germanets i la imatge és impagable. Gallina de piel. Valia la pena haver matinat.

Després de veure els lleons a poc mes de 2 metres del cotxe, els deixem en pau en busca de més depredadors.

Estona més tard... ens trobem una altra sorpresa. Una lleona s'està jalant una zebra per esmorzar... i nosaltres amb la panxa buida!

Però un altre sorpresa ens espera. Un lleó més gran que el de la Metro Godwin Mayer va darrera d'una lleona... i , com si fos un xino.... UUUUUHH... YA TA! això és sexe i lo demés son tonteries. Bestial!

Després d'esmorzar... tornariem a la reserva per veure el creuament del riu Mara dels Nyus. N'hi havia que havien passat... d'altres que encara estaven en camí... s'agrupaven a centenars ... tot impresionant... però a la nostra retina teniem gravats els lleons.

... continuarà

Memòries d'Àfrica (I) : MASAI MARA

20/7/09. Vam arribar al vespre a Nairobi, després d'un petit tour per Europa, i per fer boca de la parsimònia keniata i el pole pole, ens van canviar d'hotel perquè hi havia overbooking (?¿?). Hakuna matata. A l'endemà, ben aviat...amunt els cors i directes cap a Masai Mara. Presentacions amb els companys de viatge, i som-hi.

Unes horetes en furgoneta... on anem ambientant-nos en l'Àfrica produnda. Pistes de terra, carreteres inacabades, 1 treballant i 10 mirant a la cuneta, vaques i cabres pastant amb algun pastoret Masai, cabanes de fang i palla, i terra, molta terra.

Arribem al Manyata tented camp i ens instalem. Cabanes de lona "militar" amb teulada de palla. Aigua calenta i llum: de 18 a 22 h. Benvinguts a Àfrica.

Havent dinat... ens n'anem al primer Safari. Sense saber molt bé el que ens esperava, entrem a la reserva de Masai Mara. Zebres, gacel.les, antílops, nyus i búfals ens dónen la benvinguda. El paisatge, espectacular i variat. 6 o 7 girafes, ens observen impassibles desde la sombra fresca d'una acàcia. Algun que altre elefant... i la sensació d'estar en una mega-arca de Noé. Estaré fent massa fotos? t'imagines si ara ens surt un lleó? ...

Moltes furgonetes i 4x4 estan parats prop d'un arbre. Aquí en passa una de mooolt grossa!!... ens acostem i patapam: lleopard penjat de l'arbre. Espectacular. S'acabava de cruspir un animaló. Pujada d'adrenalina i vinga tirar fotos. De cop, sentim un soroll... sembla una hiena... i patapam! apareix la hiena d'entre els matolls, buscant les sobres del lleopard. Però no, la hiena passa de llarg de l'arbre, i ve directes cap al nostre cotxe. per sort no salta :D. Més tard ens enterariem de que la hiena va venir atreta pel "politono hiena" que portava el guia Bonny al seu mòbil. Qué cabrooon!

Proseguim el safari... i tornem a trobar-nos una ajernació aturada. Qué deu ser?... 2 guepards menjant-se una gacel.la. Sentim cruixir els ossos. S'estàn posant les botes i nosaltres com uns voyeurs mirant l'escena. Ja teniem al sac 2 depredadors difícils de veure: lleopard i guepard. Però... i els lleons? ... es va ponent el Sol i el safari s'està acabant. La postal és espectacular. Caravanes de centenars de nyus i de búfals ens despedeixen. El guia ens avisa: "se ven más leones por la mañana a primera hora ". Això esperem!

Tornem cap al Manyata, on ens esperen 2 ampolles de cava, regal de la casa, que ens fotem a la salut dels amics de Tabia Safaris i a la salut dels lleons.

Jo dormo com un tronc... a la Meri les rialles de les hienes no l'han deixat dormir tranquila...

El lleó torna a casa

hi haurà temps per explicar cosetes... però aquests ulls em tenen himnotitzat.

Espero poder reaccionar...

L'expulsió del paradís

La meri ha s'ha menjat la fruita prohibida, i ara ens expulsen del paradís. Avui marxem a Stone town... I demà a volar i volar. Ja arrabarà el moment de fer valoracions i de veure els 16 gb de fotos i videos!... Pero una cosa esta clara... I és que Africa enganxa... I Tarragona manxa
Fins la tornada! I Hakuna Matata!
P.d. Jeje, acabo de sentir el versió rac1... Vaya tela! ;)